|
Carta 254
De: Marius Toy i Rigau
Tinc 3 fills, que estan passant per aquests contractes escombraries tan vergonyants i a més per un país com el nostre, que es vol dir progressista. Els nostres fills, si volen formar parella, ho tenen de fer amb contractes inclòs de dies, (Pràctica que no només és de Correus), si volen tenir fills, ho tenen de fer amb poques guarderies i inadequades als horaris de treball, si volen fer el niu, som un país on no hi ha lloguer i la vivenda és de les més cares d'Europa i si s'endeuten, per por de perdre la feina i a més si la perden, tots sabem el que pot passar. Angoixa....Depressió.... Quan venen vacances, a Catalunya ens puja l'atur, per aquest any, un 4%, per les pràctiques de les empreses. Però el director del servei d'Ocupació de Catalunya diu, que es deu a un "ajust estacional " i que s'investigaran les denúncies del frau (no deu saber que el que es queixa no li renoven el contracte). En els anys 97-2000, un estudi del P.P. va detectar més de 15000 empreses que varen defraudar el pagament de les vacances a més de 46000 treballadors, provocant una despesa de 67,9 milions d'Euros (Periòdic de Catalunya del 4 d'Agost de 2004). Hi ha un informe encarregat pel CSIC, en els anys que governava el PSOE, al sociòleg James Petras, de l'Universitat de Nova York i membre del Tribunal Russell dels drets humans. Descobrint el temor dels joves al treball. "És la dictadura real sota la façana democràtica". I diu que està clar que Espanya representa un especial cas avançat, on els seus nivells de atur i contractes escombraries són els més alts d'Europa Occidental i Nord-Amèrica, amb uns salaris per sota dels límits de la pobresa i una escassa reglamentació amb el que concerneix els abusos patronals. El que està passant aquí, és un mirall del que pot passar en altres països. L'argument de la liberalització, era la via per tornar-nos europeus i no estava dirigida a augmentar el treball; sinó a incrementar la pressió a la baixa sobre els salaris; per facilitar l'acumulació de Capital. I l'estratègia del lliure mercat per reforçar a les empreses, va consistir en una sèrie de lleis per soterrar la feina estable dels treballadors i va permetre als empresaris emplear amb aquests contractes escombraries sense cap classe de control. I continua dient, que el més assombrós és la indiferència de la societat per aquests sub-empleats. I perquè eludeixen aquesta realitat social nacional? I perquè els progressistes els interessa estar més en les ONG, o organitzacions similars? Per què no comporta cap confrontació amb l'Estat i els empresaris, i per què la lluita pels sub-empleats, és perillosa i implica confrontacions molt dures, que ningú està disposat a assumir i brinden unes oportunitats econòmiques, en qualitat com: d'investigadors, educadors, assistents socials, o advocats i combinen molt bé, amb una bona consciència i la remuneració d'una plamadeta a l'esquena de les autoritats locals. La suposada modernització de l'economia espanyola, sota el règim socialista de Felipe González i el recolzament del Govern Pujol; que va ser un dels seus arquitectes; ha tingut un efecte profundament negatiu sobre la vida socio-econòmica, política i cultural de la classe treballadora i en particular sobre la família i els treballadors joves, ha portat a majors injustícies socials, menys activitats polítiques, una disminució de la democràcia política, ha creat major dependència familiar, més inseguretat i autonomia personal i ha debilitat a la societat civil, fent més fort el poder executiu al temps, que ha disminuït l'apreci dels ciutadans a les institucions electorals. Aquests contractes escombraries han continuat degenerant rera la sortida del PSOE i amb el pas del relleu de la política neo-lliberal dels governants del P.P i continuarà degenerant fins que la societat prengui consciència social i digui al govern central i als seus acòlits, que ja n'hi ha prou d'aquest color.
 Carme PortaGrup Parlamentari ERC 16 de setembre de 2004 Benvolgut Marius, Referent a la precarietat laboral dels joves, entre d'altres arguments que expliques en la teva carta, comentar-te, que des d'ERC creiem necessari que per poder lluitar contra aquesta injustícia cal consolidar la construcció d'un veritable marc català de relacions laborals, a partir de l'aprofundiment en les eines pròpies de les quals s'ha anat dotant, de l'actual repartiment de competències en la matèria entre Estat i Generalitat, així com i de l'impuls de modificacions de la legislació estatal que puguin donar resposta adequada a la realitat del teixit empresarial, econòmic i social del nostre país, sense oblidar que cal seguir reclamant l'obtenció de competències plenes en la matèria, per poder adoptar mesures com combatre el frau i la il·legalitat en la contractació i garantir l'aplicació de la normativa pel que fa a les condicions de treball sobretot en l'àmbit de la joventut (seguretat i higiene, drets bàsics de les persones ocupades...).
Sra. Diputada Carme Porta
 Jordi MirallesGrup Parlamentari ICV-EA 29 de setembre de 2004 Benvolgut Marius En referència a la Carta 254, amb el títol, Contractes Escombraries de finals d'agost, el faig saber la meva coincidència en l'anàlisi de les conseqüències negatives pels treballadors i treballadores -i en especial per a la gent jove- de la temporalitat en la contractació i dels contractes escombraries. Una alta taxa d'eventualitat, i el caràcter d'uns contractes, que va iniciar el govern del PSOE, va continuar el govern del PP i que va acompanyar el govern de CiU. Hi ha unes dades recents, del primer semestre de 2004, elaborades per CCOO que il·lustren una situació que cal modificar i que afecta a moltes persones i famílies. Per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), els homes, les dones i la gent jove, han de poder accedir a un lloc de treball, però amb drets. Segons aquest Informe, la taxa de temporalitat a Catalunya augmenta de 0,9 punts i se situa en el 22,5%. La d'Espanya pràcticament no varia i queda situada en el 30,7%. A Catalunya es consoliden els indicis de concentració de la temporalitat:
Per ICV-EUiA, és evident que a Catalunya -i a Espanya-- cal posar en marxa les mesures i els instruments que permetin modificar aquesta situació. Tots els indicadors socio-laborals i econòmics ens diuen que cal un nou model productiu basat, també, en la qualitat de l'ocupació i en la inversió per a la innovació tecnològica, la recerca i el desenvolupament. Aquesta és l'equació per poder obtenir empreses productives, que milloren la seva competitivitat, s'internacionalitzen i asseguren els llocs de treball de qualitat i amb drets. Aquest és un dels reptes importants per la propera etapa pel món del treball català, on s'han d'implicar els agents socials: sindicats i patronal, i el Govern de Catalunya i de l'Estat. Ha Catalunya tenim una bona oportunitat. A l'acord de govern -l'anomena't Acord de Tinell- signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, ens comprometérem en aquest mandat, a: 3.1. Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana de la Unió Europea. 3.2. Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l'Estat de les competències en matèria d'inspecció laboral (...) pel control del frau i la il·legalitat en la contractació. 3.3. Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions laborals, en particular las de gènere, redueixi la temporalitat (...) Per ICV i EUiA, pel nostre Grup parlamentari, cal concretar aquests compromisos a Catalunya i, també, influir des del grup parlamentari d'IU-ICV-EUiA, al Congrés dels Diputats, a modificar la legislació espanyola i actuar front a la vulneració de la legislació en la contractació laboral i posar els mitjans per garantir el compliment de la Llei. Aquest és el compromís d'ICV-EUiA. El treball és un dret, i s'ha d'exercir amb qualitat, seguretat i amb drets. És per això, que cal una modificació de la situació contractual actual que requereix també, i és fonamental, de les accions del sindicats, de les denúncies públiques i la mobilització social. Ja que el govern ha canviat, però les pràctiques de patronals i multinacionals, no. Per qualsevol altra qüestió del seu interès, resto a la seva disposició. Cordialment.
Jordi Miralles i Conte
|