|
Carta 248
De: Josep Perera Papiol
Estic molt preocupat amb el tema de la immigració, tinc la sensació que vivim tenallats pel llenguatge políticament correcte i pel discurs demagògic i irresponsable que fan alguns, fins al punt que si dius que hi ha massa immigrants t'acusen de racista o de xenòfob, gairebé com si fossis un criminal. Com a independentista i persona d'esquerres trobo molt greu la demagògia irresponsable que sobre aquest tema fan alguns, especialment ICV i una part de la premsa. El tema de les casernes de Sant Andreu fou molt greu, semblava que els veïns fossin tots una colla de racistes, fins al punt que van decidir únicament parlar per la ràdio del senyor Cuní, que era l'únic que no manipulava la informació. Ara amb el tema de la catedral ha passat el mateix, uns vàndals causen desperfectes a la catedral, es pixen a l'altar i la notícia és que la policia els ha fet fora d'allà. La realitat és que el nostre país va a pitjor, no a millor, les carreteres són plenes de dones immigrants que es prostitueixen, a la Diagonal t'assalten uns senyors de Romania per netejar-te els vidres tant si vols com si no vols, per la Rambla desfilen unes noies que porten nens petits narcotitzats molestant a tothom, per no parlar de la infinitat d'immigrants que venen discos pirates per tots els carrers de Catalunya, davant de tothom i sense que ningú els detingui. La situació no és greu, és gravíssima, sobretot perquè no hi ha perspectives de que es vulgui solucionar tot això. La immigració en si no és un problema, però sí la quantitat d'aquesta gent, la manca de control sobre la gent que entra, la no expulsió de certes persones i la creació de grans bosses de marginalitat social. Això no es soluciona amb papers per tothom, ni permetent l'entrada descontrolada d'immigrants per Barajas o per La Jonquera. La única solució realista és expulsar a tots els immigrants que estan en situació il·legal, anomenats irregulars en llenguatge políticament correcte. És molt bonic parlar de l'Europa sense fronteres, però el cert és que la manca de controls fronterers ens està creant uns problemes molt greus. Parlar de fronteres és lleig, no és políticament correcte, però avui més que mai es demostra que són necessaris els controls fronterers i la prova d'això són els controls que es van implantar quan hi va haver la boda reial. Em preocupa la progressiva desnacionalització de Catalunya, pels carrers cada dia se sent menys gent que parla en català i això no és fruit de que els catalans haguem abandonat la nostra llengua, és fruit de l'enorme allau migratori procedent d'Espanya que vam rebre els anys 60. És cert que hi ha molts immigrants que aprenen català però la immensa majoria no ho fan i molts dels que s'apunten als cursos els abandonen quan veuen que el català no el necessiten per res. Podem tapar-nos els ulls i les orelles, però els números no quadren, si es permet que segueixin arribant immigrants en massa el català es convertirà en una llengua de museu i parlar català serà una cosa tan folklòrica com dur barretina. Si es fa com l'any 2001 i es regalen papers als 200-300.000 sense papers es crearà un nou efecte crida, vindran immigrants d'altres països de la U.E., vindran més immigrants irregulars i quan obtinguin el reagrupament familiar passaran a ser 800.000, és una bola de neu que no podrem aturar i que pot acabar fent miques la nostra societat i la nostra convivència. Els països seriosos com Alemanya no regalen papers i els països amb cultures petites com Dinamarca protegeixen la seva identitat davant d'aquest fenomen. A França el discurs demagògic d'una part de l'esquerra ha aconseguit que en districtes on guanyava el PC ara guanyi el senyor Le Pen i aquí no podem oblidar que ja hi ha un partit racista que té regidors a Vic i al Vendrell i que el PP va treure grans resultats a les municipals en barris obrers fent un discurs clarament xenòfob. Sé que no sona bé, però Catalunya no és una gran ONG, és un país que té una cultura pròpia i una població pròpia i els catalans tenim dret a no sentir-nos estranys al nostre propi país. Si s'apliquen determinades polítiques irresponsables podem acabar fent desaparèixer el que ha sigut històricament la societat catalana i crear una societat futura totalment imprevisible on els signes d'identitat de Catalunya hauran desaparegut del tot. Com va dir el President Companys, defensin Catalunya, si els catalans no ho fem ningú ho farà per nosaltres.
 Oriol AmorósGrup Parlamentari ERC 8 de juliol de 2004 Benvolgut Sr. Perera, Abans de res, volem agrair la seva confiança vers el nostre grup parlamentari per fer-nos arribar la seva opinió. En quant al tema que planteja, actualment s'està discutint el nou Reglament d'estrangeria, debat en el que participem activament i a través del qual volem arranjar molts dels problemes que vostè planteja. També existeix el compromís del Govern de Catalunya de fer una Carta d'Acollida amb rang de llei que fixi drets i deures de les persones immigrades així com el procés necessari per garantir la seva integració a la societat catalana. La immigració és per davant de tot un fet amb un caràcter bastant o molt irreversible. Un fet que comporta avantatges però també problemes. Ens sembla improductiu parlar-ne únicament en termes dramàtics o com a mal a erradicar, per que això, en termes pràctics, no és possible. Igualment ens sembla demagògic i estúpid parlar-ne com si fos la millor de les rifes que al nostre país li poden tocar, ignorant els problemes que pot comportar. Conviure sempre és difícil i conviure en una societat diversa també ho és. Ni una rifa ni una calamitat, un fet irreversible que cal abordar. La posició d'ERC és que el conjunt de la societat gaudeixi dels serveis d'un Estat del Benestar, que faciliti la convivència, que inclogui a totes les persones, immigrades o no, que treballen regularment a Catalunya, participant amb igualtat de drets però, també, en igualtat de deures. Per descomptat que no és factible obrir les fronteres i establir una política de portes obertes per a tothom, econòmicament seria inviable, socialment seria desastrós. Però és també cert, que existeix un gran nombre de persones immigrades que estan entre nosaltres sense papers, desarrelades i amb situació de vulnerabilitat de drets. I això no és bo per a ningú. Ni per aquestes persones ni per a la ciutadania de Catalunya: a qui interessa que els fills del nostre veí no vagin a escola i vaguin pels carrers? A qui interessa que el meu veí no tingui assistència sanitària i pugui transmetre malalties que fa temps que havíem erradicat? La regularització és una eina eficaç per a la integració. El mateix passa amb el reagrupament familiar. La major part de països amb llarga experiència en immigració adopta l'estratègia del reagrupament familiar com a prioritat en les polítiques immigratòries. L'expulsió en canvi, per la seva inviabilitat tècnica, econòmica i, sobretot, política per la manca de tractats al respecte amb la majoria de països d'origen s'ha rebel·lat com un autèntic fracàs en tots aquells països en que ha esdevingut una prioritat. I hi ha un fet provat a tenir en compte: si existeixen persones amb situació legal irregular és perquè existeixen llocs de treball irregulars. La irregularitat s'ha de combatre amb la regularització no generalitzada sinó causal però, sobretot, amb la lluita contra l'economia submergida. A Dinamarca, per exemple, hi ha molt pocs "irregulars" i vigilen les seves fronteres igual o menys que l'estat espanyol, però pràcticament no té economia submergida. En quant a la possible pèrdua d'identitat que diu que pateix Catalunya, creiem que cal desenvolupar una política sense complexos en el procés d'acollida. Cal fer obligatori l'ensenyament del català, de la nostra història i de la forma de vida en una societat democràtica i plural. Els immigrants ho agrairien. Però la Constitució Espanyola prohibeix la obligatorietat del català. Malgrat aquest entrebanc, i el de la manca de competències, i tants d'altres, des del Govern de Catalunya i des dels Ajuntaments, a més de l'esmentat treball parlamentari, ERC treballa per a una millor convivència en la nostra societat. Sense dramatisme, sense demagògia. Amb tenacitat, amb confiança.
Cordialment,
|