|
Carta 242
De: Cristina Domènech i Ventura
Benvolguts, Fa uns dies em vaig adreçar a la sectorial d'ERC d'ensenyament. Vaig exposar una queixa sobre l'aplicació del barem de punts d'inscripció a les escoles públiques i concertades. Molt amablement, el Sr. Ramon Simon em va contestar. Ara penso que no vaig exposar bé els meus arguments i tampoc ho vaig fer pel canal adequat per la qual cosa m'adreço directament al grup parlamentari. El motiu de la meva comunicació és expressar la meva decepció pel nou sistema d'atribució de punts per l'admissió d'estudiants en escoles públiques i concertades. Amb el nou criteri cap escola pot atribuïr punts de forma subjectiva, la qual cosa trobo molt bé, però la meva queixa és que no té en compte situacions com un nen que ja va a la llar d'infants de l'escola (o punts), un fill de professor de l'escola (o punts). Crec que aquestes situacions particulars s'han de tenir en compte, i no des de l'escola, sinó des de la Generalitat, atribuïnt de forma objectiva punts per als nens que ja estan escolaritzats o bé són fills de professors. El Sr. Ramon Simón em va contestar argumentant que qui pot portar els seus fills a la llar d'infants vol dir que ho pot pagar i per això tenir un nen escolaritzat a una unitat de 2 anys, que s'ha de pagar i no entra dins l'ensenyament bàsic, no pot ser un factor de preferència perquè aquelles famílies que no es poden permetre pagar aquest servei ja no tindrien opció, en un pla d'igualtat, a entrar-hi. Aquesta afirmació la trobo ofensiva per suposar que qui porta els seus fills a una llar d'infants és perquè "ho pot pagar". La realitat és una altra i molt més dura, els nens de la llar d'infants són fills de pares i MARES treballadors que fan mans i mànigues per pagar la quota mensual i que els dol profundament deixar el seu fillet de 4 mesos a l'escola 7 hores al dia (com a mínim). Que no es reconegui aquesta situació des d'un govern d'esquerres ho trobem molt fort. Qui no porta els seus fills a la llar és perquè tenen algú que els cuida, sigui un parent, sigui un cangur sigui el pare o la mare. Per tant, voldria expressar el desconcert de molts pares i mares perquè no se'ns reconeix aquesta situació i, a més de les poques facilitats, tenim el perill que la plaça del nostre fill/filla a la l'escola un cop comença P3 la ocupi un nen fill de pares i mares que no treballen amb una posició econòmica millor que la nostra. D'altra banda, el colectiu de pares i mares que represento, creiem que cal integrar els fills d'immigrants i ser més valents: hi hauria d'haber un nombre de places destinat a aquest colectiu que caldria acreditar d'alguna manera. Si la plaça del meu fill que ja està escolaritzat a l'escola l'ocupa un nen inmigrant, estarem encantats per a tal de contribuïr a una veritable integració, però si la plaça que hauria de ser pel meu fill JA ESCOLARITZAT la ocupa un nen que ha estat amb una cangur o bé amb el seu pare o amb la seva mare i el meu fill es queda sense plaça, serà una gran injustícia i no descansarem fins que això canvii. L'únic que demanem és que la Conselleria d'Ensenyament obri els ulls i tingui en compte aquest colectiu, els nens i nenes que van a les llars d'infants de les escoles i que se'ls reconegui algún tipus de drets. D'altra banda, i potser a nivell personal, no esperava aquesta falta de sensibilitat i de desconsideració cap els pares i mares treballadors. El colectiu al qual represento farem el què calgui per a canviar aquesta situació injusta.
Gràcies per tot,
Josep M . FreixanetGrup Parlamentari ERC 27 de maig de 2004 Benvolguda Cristina, Estem convençuts que el Decret d'Admissió d'alumnes no és el millor possible i cal analitzar-lo adequadament per formular-ne una altre de cara als propers cursos, on esperem que l'oferta de llar d'infants cobreixi, per fi, les demandes de la societat catalana. De tota manera cal dir que s'ha fet amb la millor predisposició per garantir drets i deures de les famílies. Estem disposats, des del grup parlamentari, a estudiar totes les aportacions per tal de millorar en aquest tema i tants d'altres, on saber escoltar, saber entendre i saber estar, són els principis que marquen la nostra actuació. Cordialment,
Josep M . Freixanet
|