|
Carta 237
De: Josep Perera Papiol
Honorables diputats: Crec que seria positiu que a la selecció catalana hi poguessin jugar tots els esportistes nascuts als PAÏSOS CATALANS que ho desitgin. En altres seleccions es permeten situacions d'aquest tipus, si un esportista valencià o mallorquí vol jugar a la selecció catalana no li hem de tancar les portes. Les seleccions han de representar un sentiment, una nació, no només el Principat de Catalunya Josep Perera Papiol
Juan Manuel JaimeGrup Parlamentari PSC-CpC 30 d'abril del 2004 Benvolgut senyor: En primer lloc li vull manifestar que el nostre Grup Parlamentari està a favor de la presència internacional de les seleccions esportives catalanes però, perquè així sigui, s'han de donar una sèrie de canvis legislatius. Els socialistes catalans defensem que la redacció del nou Estatut d'Autonomia reconegui el dret de les seleccions esportives catalanes a participar en competicions internacionals. Ara bé, no podem imposar a la resta de comunitats autònomes una selecció esportiva del països catalans. De totes maneres, li vull agrair els seus comentaris sobre aquest tema, que tindrem en compte quan es debati al Parlament.
Atentament, Diputat al Parlament de Catalunya
Oriol Amorós i MarchGrup Parlamentari ERC 28 de juny del 2004 Benvolgut, ERC sempre s’ha posicionat a favor del reconeixement de les seleccions esportives catalanes en totes les disciplines esportives. A més a més, avui dia, ERC és l’únic partit que manté una aposta decidida i coherent pels Països Catalans; per tant, la seva proposta ens sembla d’allò més raonable. Els esportistes d’arreu dels Països Catalans haurien de poder competir plegats si ho desitgen. I aquí està la clau de la qüestió: si ho desitgen. Nosaltres entenem les relacions esportives internacionals com una qüestió de relacions entre federacions esportives, les catalanes i les internacionals. Per tant entre entitats privades regides pel dret privat. Això vol dir que cap estat ni govern hauria d’interferir entre les relacions entre les federacions catalanes i les internacionals. Per coherència amb aquest principi, l’abast territorial de les Federacions esportives és una qüestió que pertany a l’àmbit de decisió de les pròpies federacions. Tanmateix, tant la legislació estatal existent en matèria esportiva com la pròpia posició de les federacions esportives nostre país no permeten plantejar aquesta qüestió amb possibilitats reals d’èxit a curt termini. Existeix, però, la possibilitat de l’adscripció individual dels esportistes d’arreu dels Països Catalans a aquella de les federacions que aconsegueixi primer el reconeixement internacional. La primera passa és, doncs, aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes, siguin de la Federació que siguin, com així pretenem i com així aconseguirem durant aquesta legislatura, al menys en tres o quatre disciplines esportives. Moltes gràcies per l’interès. Aprofito l’avinentesa per saludar-lo ben cordialment i animar-lo a seguir donant suport a les nostres seleccions.
Oriol Amorós i March, diputat
Dolors Camats i Luis Grup Parlamentari ICV-EA 9 de juliol de 2004 Benvolgut Josep, Des del Grup parlamentari d’ICV-EA creiem que s’ha de poder garantir el dret als esportistes a triar aquella selecció nacional amb la que es sentin més identificats o prefereixin competir internacionalment. Això només és possible si les seleccions catalanes tenen el reconeixement que els permet participar en competicions internacionals. Ara per ara això només es possible en esports minoritaris i per tant és el principi obstacle a vèncer. D’altra banda, la realitat dels Països Catalans ha de poder permetre que amb la base de la lliure elecció dels esportistes aquests triïn on volen competir. Com tu dius les seleccions, malgrat representar Federacions que són entitats particulars, sovint es vinculen amb els sentiments nacionals i identitaris i aquests només els pot determinar cadascú. Gràcies per adreçar-te a nosaltres i pel teu interès.
Dolors Camats i Luis
|