|
Carta 234
De: Xavier Orduña Just
Al Grup parlamentari Iniciativa per Catalunya - Els Verds Em dirigeixo a vostès ja que tenen la conselleria de Medi Ambient i tenen sensibilitat per solucionar un problema que si no es resol amb urgència pot dur conseqüències difícilment reparables. Em refereixo a la situació de descontrol en matèria d'urbanisme que hi ha a la comarca de la Vall d'Aran. Una comarca que en aquests últims anys basa la seva economia única i exclusivament en l'esquí i tot el que l'envolta. Un dels negocis més lucratius és la construcció de nous habitatges. De forma desmesurada i invasiva s'està construint per tot arreu (des de corrals, fins a camps que de forma inexplicable es tornen urbanitzables). Per exemple, al petit poble de Bagergue, on tenim una casa de ja fa un temps i a la que hi anem sovint durant tot l'any tot i viure a Barcelona, es pot apreciar el problema, que es repeteix a tots els pobles (sobretot als més pròxims a l'estació d'esquí de Baqueira-Beret). Als afores del poble, on hi havia camps, s'estan construint cases que estan la majoria de l'any buides. Això és greu ja que deteriora el paisatge i dona una imatge de poble fantasma. Però el més greu es que dins el poble s'està construint en petits espais que quedaven i donaven aire al poble. La llei existent permet deixar 30 cm entre paret i paret, però no cal oblidar que neva uns 5 mesos a l'any i que la neu s'acumula entre les cases. El problema però no s'atura aquí, ja que en espais molt reduïts on amb prous feines cabria una casa, en pensen fer sis, i la sensació d'ofec del poble s'accentua encara més. En definitiva, l'especulació desenfrenada i el turisme basat en 4 mesos a l'any (que no vol dir entre setmana) estan destrossant físicament un espai que caldria conservar i potenciar-ne el turisme en moltes més formes. Els convido a donar una volta per la Vall d'Aran entre setmana o al mes de Maig per veure la buidor de les cases, o en ple cap de setmana d’esquí o a l'Agost per apreciar la immunitat amb què s'actua contra el medi. Encara creiem en el sistema i esperem que des de la seva posició siguin capaços de fer alguna cosa.
Gràcies
 Dolors ClavellGrup Parlamentari d'IC-V 13 d'abril del 2004 Benvolguts M. Dolors i Xavier, Hem rebut el vostre missatge i, des del grup parlamentari ICV-EA, volem comentar-vos que compartim absolutament la preocupació per la pressió que el mercat immobiliari està exercint sobre el territori català, en especial al litoral i també a la Vall d'Aran. Haver permès que l'economia espanyola i catalana es sostinguessin en aquest mercat està produint efectes molt perversos com els que comenteu en el vostre escrit. Tot i així, no volem traslladar-vos quatre paraules i res més. Per això us fem saber que el nostres grup parlamentari s'ha compromès a fer un seguiment específic de la situació de la Vall d'Aran i fer les gestions pertinents -si cal davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La diputada assignada al seguiment d'aquest territori seré jo mateixa. Us tindrem informats del resultat d'aquest treball.
Gràcies per les vostres aportacions. Fins aviat, A continuació es publica la pregunta que la diputada Dolors Clavell va formular al govern arran d'aquesta carta, així com la resposta que el govern hi va donar:
BOPC 94
Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre quins són els criteris aplicats en l'elaboració del nou pla territorial de l'Alt Pirineu, especialment pel que fa referència al fenomen de la segona residència
Formulació: Sra. Dolors Clavell Nadal, del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa
A LA MESA DEL PARLAMENT Entre els compromisos del nou govern de la Generalitat s'hi troba l'elaboració del plantejament territorial parcial i, entre aquest, el Pla Territorial Parcial de l'Alt Pirineu. En els últims temps s'està detectant un procés de pressió urbanitzadora i edificatòria en les comarques de l'Alt Pirineu, que provoca una elevada preocupació als seus habitants i a tota la població catalana en general. En especial, s'aprecia un enorme interès del sector immobiliari per la construcció d'habitatges destinats a la segona residència. Una aposta desmesurada per la segona residència pot suposar importants perjudicis pel desenvolupament equilibrat del territori, en tant és una opció que no genera riquesa per a la població del lloc i suposa un cost de sòl desproporcionat en relació a l'ús que es dóna als nous edificis residencials. Tot això al marge de l'elevació de preus que provoca en el mercat immobiliari, que fa impossible l'accés d'aquelles persones que precisen un habitatge per residir de forma habitual.
És per tot això que interessa saber a aquesta diputada:
Palau del Parlament, 7 de setembre de 2004
BOPC 100
Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre quins són els criteris aplicats en l'elaboració del nou pla territorial de l'Alt Pirineu, especialment pel que fa referència al fenomen de la segona residència
Resposta del Govern
A LA MESA DEL PARLAMENT D'acord amb allò que disposa l'article 132 del Reglament del Parlament de Catalunya, em plau fer-vos avinent el següent: El Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran està sent redactat d'acord amb els criteris per al desenvolupament del Programa de planejament territorial, document del qual s'ha dotat aquest Programa com a referència bàsica de les seves propostes, atès que el Pla territorial general de Catalunya, pels anys transcorreguts i pel limitat contingut, no pot complir el seu paper de referent principal dels plans territorials parcials, raó per la qual se'n preveu la revisió. Cal assenyalar que en aquests criteris es fa referència als aspectes que estan en el centre de la problemàtica actual del Pirineu: paisatge, patrimoni urbanístic, espais oberts, segona residència, entre d'altres. En concret, pel que fa a la segona residència, expressen el següent: "Des de l'accés d'una proporció majoritària de famílies al vehicle privat, la demanda de segona residència s'ha mantingut de forma sostinguda. La concentració de la segona residència de nova construcció en els llocs de paisatges més atractius de la costa i de la muntanya ha estat causa de la pèrdua de qualitat de molts indrets i de crisis funcionals dels sistemes urbans. Encara que poguessin haver-hi accions de tipus cultural o fiscal encaminades a moderar aquest tipus de consum de sòl, la demanda no és probable que baixi a mig termini sinó que podria incrementar-se fortament degut als compradors procedents d'altres països europeus. "Tot i les dificultats de distingir normativament entre residència principal i segona residència, i les limitacions del planejament territorial per a tractar en profunditat un problema com aquest, amb aspectes econòmics i socials complexos, els plans hauran de tractar territorialment el fenomen de la implantació residencial de lleure. En concret, hauran d'evitar l'ocupació de les àrees paisatgísticament valuoses, orientant la demanda cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o facilitant, en el cas que el jardí privat sigui l'element clau de la demanda, la construcció de segona residència en àrees d'extensió de nuclis urbans situats en paratges on no es produeixin afectacions significatives en el paisatge." Es pot afegir que pel que fa al territori de l'Alt Pirineu i Aran, el Pla territorial parcial es desenvolupa mitjançant plans directors urbanístics -de redacció ja iniciada- en aquelles comarques sotmeses a una major pressió immobiliària: Val d'Aran, Pallars Sobirà i Cerdanya, la finalitat dels quals és afinar l'ordenació dels desenvolupaments urbans amb objectius de proporció dimensional, integració formal i cohesió social, la qual cosa comporta, necessàriament, una actitud restrictiva respecte a la segona residència. En tot cas, cal assenyalar que caldrà complementar el dispositiu normatiu dels plans territorials i urbanístics amb mesures i actuacions directes -fiscalitat, ajudes, actuacions d'habitatge, etc.- per tal que siguin plenament efectius.
Barcelona, 4 d'octubre de 2004
|