Coincidim amb la seva preocupació pels problemes causats per l'ampliació de l'edat obligatòria de l'ensenyament fins els 16 anys. Més d'un cop hem proposat mesures organitzatives i pedagògiques tendents a preveure, des del mateix centre, els possibles casos de fracàs i abandonament i, en conseqüència, intentar de reconduir-los. Tot i que, fins ara, totes les propostes han topat amb el rebuig governamental, el cert és que no perdem l'esperança d'anar introduint, ni que sigui potser massa poc a poc, aquests recursos i aquestes mesures.

Pel que fa a les qüestions que vostè formula respecte als alumnes que abandonen l'escolarització pública, les hem tramès al Govern en forma de pregunta parlamentària, per tal d'iniciar propostes posteriors més contundents en el cas que comprovem que les mesures actuals no siguin suficients.

Finalment, la situació de menors del col.lectiu gitano desescolaritzats -així com les noies menors d'alguns col.lectius magrebins- ens ha dut a demanar al Departament d'Ensenyament que accentuï les mesures de control d'aquests casos, però el cert és que la legislació actual situa en mans dels Ajuntaments les competències per tal de fer complir, a la pràctica, l'obligatorietat de l'ensenyament a aquelles famílies amb fills o fills desecolaritzats.

Josep Bargalló, diputat d'ERC.

Benvolguda Claudia Maña,

La seva carta planteja, bàsicament, dues qüestions que també nosaltres creiem molt interessants.

Donant resposta al primer tema, abandonament de l'escolaritzats abans del 16 anys i coordinació dels diferents serveis públics, li direm que nosaltres també ens resulta poc clar com s'actuarà en aquesta qüestió. I en aquest sentit, li anunciem que plantejarem una pregunta al Govern de la Generalitat per tal d'aclarir quines són les mesures previstes de coordinació i d'intervenció entre els diferents departaments (Departament d'Ensenyament, de Benestar Social, de Justícia i de Treball) i les diferents administracions (ajuntaments, Generalitat...) davant l'entrada en funcionament de la Reforma. Sobretot pel que fa a las situacions des desescolarització i de fracàs escolar.

Sobre el segon tema, vostè ja sap que la nostra opinió sobre les actuacions amb el col·lectiu gitano sempre han posat l'èmfasi en la no discriminació i en l'adequació de les intervencions de l'administració a les seves característiques socio-culturals. Sense que això signifiqui que quedin exclosos de l'afectació d'aquesta ni de cap altra llei. Aquesta no sembla que hagi estat sempre el tarannà del Govern de la Generalitat, com s'ha pogut veure en actuacions com la de l'Institut 9 de Badalona.

D'altra banda, m'és grat comunicar-li que en el passat debat de política general que va tenir lloc al Parlament el 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre, el Grup Parlamentari d'IC-EV va presentar un paquet de resolucions sobre l'ensenyament, particularment en alguns dels temes als que vostè aludeix en la seva carta. Li adjuntem aquestes resolucions en un arxiu annex. De les presentades, resolucions números 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 i 27, només se n'aprovà una, la núm 22.

Li agraïm els seus suggeriments que de ben segur ens seran útils en la tasca legislativa i de control del Govern que porta a terme el nostre grup parlamentari.

Molt atentament,

Carme Tolosana i Cidón
Diputada d'IC-EV al Parlament

(Cliqueu aquí per descarregar els textos de les resolucions al vostre ordinador. Si no esteu familiaritzats amb els fixters zip autodescomprimibles, consulteu el Manual d'ús.)

Benvolguda Sra,

L'extensió de l'educació obligatòria fisn als 16 anys és un instrument de progrés i d'igualtat entre els ciutadans, si es realitza en condicions adequades. Però també planteja nous reptes i exigeix recursos adequats, com planteja vostè en la seva carta.

L'ensenyament comprensiu fins als 16 anys suposa uns mitjans adequats pel tractament de la diversitat. La Llei només imposa que hi hagi uns objectius comuns, una titulació única al final de l'ensenyament obligatori i que no hi hagi una segregació abans del final de la ESO que suposi itineraris irreversibles. Dins d'aquest model hi caben experiències molt diferent. El disseny curricular que s'ha fet a Catalunya (crèdits variables trimestrals, etc.) complica molt la gestió dels centres sense que en general serveixi per solucionar els problemes de tractament de la diversitat. El Departament d'Ensenyament no ha proporcionat els recursos adequats per a la implantació de la ESO i ha tendit a repartir recursos de forma indiscriminada, sense atenció a les necessitats de cada entorn social. Calk fomentar l'autonomia dels centres docents, dotant de recursos suficients els seus projectes, i tractar més seriosament l'educació compensatòria. El Grup socialista ha presentat diverses iniciatives i esmenes al pressupost del Departament d'Ensenyament per a promoure la qualitat de l'ensenyament, especialment en els centres públics, que són la garantia d'igualtat entre els ciutadans.

L'absentisme escolar requereix un nou tractament al ser obligatòria l'escolarització fins als 16 anys. Aquest és un dels temes que requereix un tractament diferenciat a cada zona. En alguns centres cal integrar un treballador social a l'equip pedagògic i generalment és necessari elaborar plans integrals intedepartamentals. La manca d'aquests plans amb la col.laboració de tots els departaments s'ha fet evident en casos paradigmàtics com de l'IES Badalona-9. Les peticions de l'Ajuntament de Badalona en aquest sentit no han estat ateses i sembla que al Conseller d'Ensenyament ja li vagi bé la polarització de certs centres públics en l'atenció a determinats col.lectius. És un tema de recursos per l'educació, però sobre tot és qüestió d'establir noves prioritats.

Ben cordialment,

Magí Cadevall i Soler