Preuat amic Ramon,

Comparteixo amb vostè la preocupació pel tema dels habitatges buits i per la persistent ocupació del territori. El programa de Pasqual Maragall preveu la creació d'un Registre de pisos buits, de gestió municipal i la creació de mecanismes de control sobre l'ús residencial del parc d'habitatges. A més de l'ús residencial, es preveu un control sobre la qualitat de l'edificació, sobre el manteniment del parc de l'habitatge i sobre la seva qualitat.

En relació als usos de l'habitatge en zones d'atracció turística, les polítiques públiques han d'orientar-se a la seva ocupació durant tot l'any. Una bona gestió del lloguer del parc ( amb solvència i benefici pels propietaris i qualitat i preu asequible per a l'usuari) permetria una major rendabilitat i una injecció important de recursos a l'activitat econòmica de les esmentades zones. Cal, però, una bona intermediació i una certa tutela pública per tal de resoldre els temes complementaris a atendre : seguretat, serveis saniatris, etc.

Pel que fa al model de desenvolupament territorial, els socialistes-ciutadans pel canvi som partidaris d'una ús sostenible de les reserves de sòl amb què comptem actualment. El nostre model és el de la ciutat compacta, impulsa la rehabilitació de parc d'habitatges i prioritzarà les accions sobre el parc ja construit, sobre el teixit urbà ja existent.

Un canvi en la política urbanística i de l'habitatge es fa imprescindible, com diu vostè, però perquè això es produeixi cal un canvi de Govern. Només un Govern presidit per Pasqual Maragall pot dur a terme la política que vostè demana i que jo he esboçat anteriorment.

Roberto Labandera

Benvolgut Ramon,

Com haurà comprovat, aquesta campanya electoral s'ha caracteritzat perquè gairebé tots els grups polítics han posat la qüestió de l'habitatge al centre del debat. El Govern de la Generalitat ha eludit de forma notòria durant 23 anys les seves pròpies responsabilitats en algunes polítiques de benestar social. I aquest és clarament el cas de la política d’habitatge, on s’ha limitat a administrar els diners que el govern central aporta a través dels Pressupostos Generals de l’Estat per finançar els successius plans d’habitatge.

Considerant que el Parlament que sorgirà de les properes eleccions ha d’enfrontar la resolució el problema de l’Habitatge, com un dels més greus que afecten al conjunt de la societat catalana, ICV-EUiA ha elaborat la seva proposta pròpia per posar fi a la passivitat que ha caracteritzat als poders públics en matèria d’habitatge, basat en les següents propostes:

1. Aprovació del Pla de l'Habitatge de Catalunya que defineixi clarament els objectius territorials i socials, els instruments de la creació d'habitatge, les actuacions per tipus, la seva quantificació econòmica, amb ajuts, establint-se clarament quina és la despesa que es destina a aquesta finalitat, quines són les fons de finançament i quins són els tipus d’ajut que s’ofereixen a la població i les següents actuacions:

Pel que fa al sòl públic

· Ajuts específics per a la creació de patrimonis públics de sòl i d'habitatge, que permetin mantenir la titularitat pública: dret de superfície o lloguer.
· Elaboració generalitzada de Programes Locals d’habitatge.

Pel que fa l'habitatge protegit

· Protecció durant la legislatura de 88.000 habitatges (22.000 habitatges/any) (nova construcció i segona mà), la meitat de lloguer i 16.000 serien de promoció pública. (La protecció vol dir que a més de construir nous habitatges protegis s’haurà de protegir habitatge ja construit de segona mà. Així els 88.000 habitatges protegits vindrien arran de tres sistemes: 1/ Els construits per la propia Administració Pública; 2/ Els que construirien els mateixos privats i lliuraríen a l’Administració Pública en compliment de la quota solidària, i 3/ els que protegiriem mitjançant el Programa d’habitatge buit de segona mà).
· En el nou planejament urbanístic, reservar com a mínim un 50% del sostre per habitatge protegit, la meitat del qual ha d’estar destinat a lloguer.
· Caldrà modificar la Llei d’Urbanisme catalana i la futura de llei de l’habitatge en aquests sentits.
· Mentres no es disposi del sòl apte per promoure habitatge protegit, i atés la situació actual d’urgència, s’establirà una quota de protecció (“quota solidària”) en totes les promocions d’habitatge, inclús les de renovació i rehabilitació, de tal manera que com a mínim el 20% de cada promoció privada es dediqui a habitatge protegit, ja sigui en la mateixa o excepcionalment en un altra promoció.
· Allargament dels anys de protecció fins a 30 anys.
· Ajuts a l’adquisició i promoció de sòls privats per destinar-los a la construcció d’habitatge protegit.
· Control públic de les adjudicacions i de les plusvàlues de l’habitatge protegit.

Pel que fa al lloguer

· Augment de l’irrisori parc de lloguer actual, destinant al règim de lloguer el 50% dels nous habitatges públics protegits, habitatges de lloguer en rotació per joves, habitatges de lloguer assistits per a la tercera edat i ajuts personals per satisfer les rendes de lloguer impagades.

Pel que fa a la rehabilitació i mercat secundari

· Augment de les actuacions protegibles de rehabilitació, per millorar la qualitat dels parcs d’habitatges existents, remodelació dels barris degradats i amb patologies, supressió de dipòsits d'aigua i d'instal.lació d'ascensors.
· Ajuts personals per a l’accés a habitatges lliures de segona mà (mercat secundari), en funció dels ingressos familiars i complint l'habitatge determinats requisits de superfície, valor i finançament.

Pel que fa a l’habitatge buit

· Compra i rehabilitació d'habitatges desocupats, per completar el parc públic de, especialment en llocs de necessitat de protecció pública.
· Convenis de cessió d'habitatges buits amb els seus propietaris, rehabilitant-los amb destí a lloguer.
· Regulació de l’arrendament forçós i creació del registre d'habitatges desocupats.

Polítiques socials

· Protecció d’actuacions d’allotjament col.lectiu.
· Programes específics d’integració dels sectors exclosos.

2. Creació de l’Agència Catalana de l’Habitatge, ens públic que impulsarà –directa o indirecta- el conjunt d’actuacions, propostes, promocions, convenis, continguts en cada etapa del Pla d’Habitatge.

3. Prioritzar l’habitatge en la inversió en obra social de les Caixes d’estalvi. Les Caixes van néixer amb clara vocació de benefici social, i per això la legislació les obliga a destinar a obra social tots aquells excedents anuals. En el destí de l’obra social hi ha intervenció pública, en tant és el Govern de la Generalitat qui Programa els sectors on s’han d’encaminar les inversions. Per tant, l’habitatge ha de ser sector prioritari d’inversió en obra social de les Caixes d’estalvi.

4. Mesures fiscals. Proposem l’adopció de les següents mesures:

· Supressió de les actuals deduccions fiscals generalitzades en l’IRPF per a l’adquisició d’habitatges, i aplicació d’ajuts en funció del nivell de renda del contribuent i el preu d’adquisició de l’habitatge.

· Supressió de les deduccions fiscals establertes en el tram català de l'IRPF per a l’adquisició d'habitatges. El finançament del nou Pla català de l’habitatge sorgiria en part d’aquesta mesura.

· Ampliació dels ajuts fiscals recentment reintroduïts en l’IRPF dels llogaters d’habitatge.

· Concentració dels ajuts als promotors de lloguer en aquells supòsits en què el preu del lloguer final estigui controlat.

· Aplicació d’un IVA reduït del 4%, només per als habitatges protegits però en tots els règims de protecció.

· Aplicació de bonificacions en l’Impost de Transmisions Patrimonial i Actes Jurídics Documentats i Impost de Construccions, Instal.lacions i Obres, tot i que només en l’adquisició i construcció d’habitatge protegit (inclosa la segona mà).

5. Coordinació de mesures entre les polítiques d’urbanisme, d’habitatge i de benestar social, en reconeixement de l’especial vinculació existent entre aquestes matèries.

6. Proposta de modificació de les lleis estatals del règim del sòl i valoracions i d’expropiació forçosa, per aconseguir: que el sòl no sigui utilitzat com a valor especulatiu; es faciliti la creació d'amplis patrimonis de sòl; sigui possible expropiar a preus que no valorin expectatives urbanístiques no materialitzades sobre els terrenys.

Estem convençuts que l'aplicació de polítiques com les exposades més amunt, que exigirem que es portin a terme en el futur govern d'esquerres, és condició necessària per aconseguir que tothom, especialment la gent jove, tingui accés a un habitatge digne.

Cordialment,

Joan Boada i Masoliver, portaveu del grup parlamentari ICV