De: Jordi Garcia i Pausas
Per: Tots els Grups Parlamentaris
Data: 29 d'agost del 2003

He llegit avui al "Periódico de Catalunya", en l'apartat d'Opinió aquestes paraules: "Una nova fuga d'informació ha permès saber que l'infatigable equip d'assessors ministerials està elaborant un esborrany de la llei de mobilització que pretén que tots els ciutadans espanyols majors d'edat puguin ser mobilitzats forçosos en cas de "conflicte armat, situació d'amenaça o agressió a la seguretat d'Espanya i els seus aliats". La veritat és que estic força astorat i voldria que, si us plau, algú m'ho confirmi. Jo era dels que l'any 1996 temia que el partit que avui ens governa arrivés al poder; i amb el temps els meus temors s'han anat confirmant i han sobrepassat amb escreix les meves previsions. Aquest govern es fa dir democràtic, però pren mesures que són incompatibles amb la democràcia. La mobilització forçosa de les persones és una mesura de règims autoritaris. Sembla ser que és per "salvar la pàtria" dels perills que la poden amenaçar. I ells com saben quina és la meva pàtria? Entenc "pàtria" a partir d'un sentiment de pertenença a un territori, i aquest sentiment (com tots) quan existeix és personal i subjectiu. Perquè jo hauria de fer més per aquesta suposada pàtria que m'atribueixen que per qualsevol atre tros de terra? Quin dret tenen a dirigir la nostra vida d'aquesta manera? Crec que el polítics d'avui dia han de comprendre que la seva feina no és manar, sinó gestionar els afers públics. I ara parlo no només dels que governen l'Estat, sinó també dels que, amb sort, potser llegiran aquestes línies o dels que estan als nostres ajuntaments.

Bé, procurin si us plau no amenaçar ni agredir aquesta "santa pàtria", que encara ens trucaran a la porta a mitja nit...

Salutacions

Jordi Garcia i Pausas
Solsona, 28 d'Agost de 2003