|
Carta 202
De: Consol Torrente A TOTS ELS GOVERNS Estic asseguda novament davant l'ordinador són les 5 del matí, per a mi una hora normal porto aixecada des de les 4, des de fa uns 7 anys que no dormo més de 5 a 6 hores diàries, però és una cosa que no em desespera doncs considero que dormir és perdre el temps i el temps per a mi és or, sento que he d'aprofitar cada minut que tinc, cada segon que em queda de la meva total autonomia, sé que arribarà el dia en què no podré valer-me per mi mateixa, sé que arribarà el dia que dependré de qui vulgui o pugui cuidar-me, sé que perdré la meva llibertat de moviments, sé que les meves forces minvaran, per això he d'aprofitar-me al màxim ara que puc, per això he d'aprofitar el temps i no malgastar-lo. Em dol pensar en això, però és inevitable fer-ho, perquè seria negar l'evidència, seria enganyar-me a mi mateixa, continuar tenint esperances, continuar pensant que arribarà un dia en què es pugui curar la malaltia de Parkinson. Les meves il·lusions posades en la ciència, cada dia es van dissipant més, estic perden la confiança, l'esperança, les il·lusions que m'havia fet, que un dia no gaire llunyà donessin amb l'antídot a aquesta malaltia de la què cada dia hi ha més afiliats i de menor edat, encara que continuï sent una malaltia de la tercera edat. Que fan els Governs respecte d'això?, Quants fons públics destinen a la investigació?, la resposta és insuficients, els Governs es dediquen a lliurar batalles innecessàries, i injustes, els Governs defensen embrions congelats i maten civils innocents i reporters que estan fent el seu treball, els Governs prefereixen utilitzar els fons per viatjar a ranxos o a illes, a prendre decisions que les tenen preses des de fa dies, setmanes fins i tot mesos. Jo com ciutadana afectada per una malaltia neurodegenerativa faig una crida a tots els Governs del món, perquè d'una vegada per sempre facin alguna cosa positiva per la humanitat, deixin, facilitin, ajudin econòmicament als científics a continuar investigant per trobar la forma d'alliberar-nos de malalties com la Diabetis, l'Alzheimer o el Parkinson. Governants que tenen el poder que el poble els ha atorgat a les urnes, utilitzin-ho a favor del poble, escoltin les seves peticions no els ignorin, com han fet al crit uníson de "NO A LA GUERRA", escoltin, i actuïn a favor de la CIÈNCIA, facin quelcom positiu que puguin afegir al seu Currículum de President d'un país, que la història no sols els recordi com a promotors d'una Guerra innecessària, facin que se'ls recordi per la seva aportació i contribució a l'AVANÇ DE LA CIÉNCIA.
Consol Torrente
 Dolors Comas d'ArgemirGrup Parlamentari d'IC-V 5 de juny del 2003 Benvolguda senyora Consol, Lamento molt sincerament la situació en què es troba i espero que les seves expectatives en els avenços científics no es vegin defraudades. Nosaltres, des de la nostra modèstia com a grup que compta amb cinc diputats, estem treballant perquè el Govern incrementi els recursos en investigació i faciliti la tasca dels nostres científics. El capital humà de què disposa el nostre país és importantíssim i és una llàstima i un greu error deixar-lo marxar ja sigui per desidia i/o manca de mitjans. D'altra banda, estem convençuts que no podem tancar la porta als avenços científics que poden millorar la qualitat de vida de les persones i acabar amb malaties que suposen una veritable tortura per a les persones que les pateixen. És en aquest sentit, que el nostres grup parlamentari ha presentat una proposició no de llei al Parlament de Catalunya per tal d'impulsar la investigació científica amb cèl·lules mares, la qual li reprodueixo a continuació. Espero que aquesta proposta es podrà debatre en seu parlamentària abans del finiment de la legislatura, cas en el qual la mantindré informada del resultat final. Cordialment, Dolors Comas d'Argemir i Cendra, diputada del grup parlamentari ICV
El Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds, d'acord amb allò que preveu l'article 134 del Reglament de la Cambra, presenta la següent Proposició no de llei. Exposició de motius Els avenços científics i tècnics estan produint grans canvis en la societat actual. Entre aquests avenços s'haurien de destacar els relacionats amb les "Ciències de la Vida", que estan produint noves estratègies mèdiques a nivell molecular i cel·lular. Una línia de treball iniciada amb èxit és la investigació amb cèl·lules mare d'animals, en els darrers temps també d'humans. En aquest cas, la investigació pot fer-se amb cèl·lules mare procedents de diferents fonts: teixits d'adults, sang de cordó umbilical o teixits fetals i d'embrions. Aquestes últimes anomenades cèl·lules mare embrionàries humanes, presenten un excel·lent perfil biomèdic perquè es puguin obtenir en gran nombre, es conserven bé, són indiferenciades i pluripotens, és a dir, tenen la possibilitat de diferenciar-se posteriorment en diversos tipus de cèl·lules per mitjà de modificacions en els cultius, són intemporals, la qual cosa significa que poden reproduir-se indefinidament i existeixen diferents estratègies perquè disminueixi o no existeixi el rebuig immunològic. Aquests avenços científics poden traduir-se en possibles beneficis socials per al tractament de nombroses malalties greus i cròniques com la diabetis, la malaltia de Parkinson, la Corea de Huntington, les atàxies o altres malalties de caràcter degeneratiu o que afectin òrgans sencers o teixits complexos i, fins i tot, a malalties immunològiques. Per tot això, és convenient que els poders públics legislin, impulsin i financin aquestes investigacions, a les quals donen suport destacats membres de la comunitat científica (entre els quals hi ha més de 50 Premis Nobel), així com diferents associacions de malalts o la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida. Les cèl·lules mare embrionàries, la utilització de les quals planteja objeccions en alguns sectors per motius religiosos i ètics, poden aconseguir-se de tres maneres: per importació de les ja existents i que estan conservades en bancs o aïllades en cultius (línies cel·lulars), per utilització dels embrions sobrants de la fecundació in vitro (aproximadament 40.000 a Espanya) o mitjançant la creació d'embrions específicament per a investigació (clonació terapèutica). Aquestes possibilitats, requereixen un ampli debat a la societat que encara no s'ha produït en el nostre país, així com una legislació específica. De la Conferència de Brussel·les, celebrada per la Comissió Europea l'any 2001, es desprèn unanimitat en l'aprofundiment en la investigació amb cèl·lules mare adultes mentre que s'observa una clara divisió d'opinions, fins i tot dels experts, en l'ús de cèl·lules embrionàries. La Junta d'Andalusia ha estat sensible a aquests plantejaments i recentment ha anunciat el seu suport, impuls i finançament d'aquestes investigacions. Catalunya té un potencial destacable en Biomedicina per la qual cosa seria aconsellable, des del punt de vista científic i des del punt de vista social, establir una política adequada en aquestes finalitats. Catalunya compta amb diverses associacions i entitats dedicades a la complexa tasca de procurar qualitat de vida a les persones que pateixen malalties degeneratives, que veurien recompensat en part el seu esforç si les administracions, i en primer lloc la seva més propera, expressin el seu suport a aquesta recerca biomèdica. És per tot això que el Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds presenta la següent
1. El Parlament de Catalunya expressa la seva preocupació per les malalties degeneratives i considera necessari fomentar-ne la seva investigació científica. Palau del Parlament, 4 de març de 2003
Dolors Comas d'Argemir i Cendra
Joan Boada i Masoliver
|