|
Carta 183
De: Xavier Perez Grau Benvolgut parlamentari, el motiu d’aquest escrit és el següent: En els darrers dies el Sr. Francesc Homs ha ideat diverses iniciatives per l’any que ve per tal de “facilitar” l’accés a la vivenda : 1. Pujar el tant per cent que s’ha pagar per realitzar el document de transmissions jurídiques (perdoneu la incorrecció del nom, però és l’impost que es paga quan és compra un pis i quan es realitza la hipoteca d’aquest) 2. Rebaixar per als majors de 32 anys la deducció fiscal per la compra de vivenda habitual. 3. Beneficiar als pares que poden deixar diners als seus fills per la compra d’un pis. El meu cas es el d’un jove de 36 anys el qual després de força anys estalviant com un cabró (perdoneu el fora de to, però és tal com hem sento aquest dies), per tal de poder tenir un petit racó per la entrada del pis, sense poder comptar amb l’ajut dels meus pares perquè amb prou feina arriben a finals de mes, he pogut signar un contracte d’Arres per un pis de només 45 m2 i fora de Barcelona (on ara resideixo a casa dels pares) del qual signaré l’any que ve (en el moment de signar el contracte d’Arres no teníem notícies de totes les "facilitats" del Sr. Homs). No senyor Homs, el criteri no ha de ser el de disminuir la deducció als majors de 32 anys. Provocarà injustícies molt grans. En tot cas, si les vol disminuir (inclòs amb major grau de lo anunciat) ho pot fer amb les persones que independentment de la edat tinguin rendes superiors, per exemple, de 36.000 euros anuals (6.000.000 ptes) o un altre criteri possible disminuir-les o anul·lar-les a aquells que accedeixen a una segona vivenda. Tampoc es just que es pugi un impost que els que hem de demanar una hipoteca hem de pagar dos cops. Caldria saber si el Sr. Homs ens pren per tontos quan diu que el propòsit és el de afavorir a col·lectius com a gent discapacitada, sense feina...Miri Sr. Homs, la majoria de la gent ni treballant podem comprar-nos un piset. En tot cas espero rebre la seva atenció (així de les seves accions per evitar això) per tal de resoldre aquesta immensa injustícia que em fa perdre per moments la fe que ha de tenir en els polítics que tenim. Després només se sent parlar de que els joves no volen marxar de casa, no tenen fills... doncs no, els que no marxen es perquè ni tan sols poden hipotecar-nos per 35 anys (si han accedit tard al món laboral per raó dels estudis o per la dificultat de trobar-lo podem dir que just jubilar-se hauran acabat de pagar la hipoteca). Pensin que tots aquests despropòsits no es veuran potser a curt termini, però segur que es veuran a mitjà i llarg termini, i tristament ja no tindran solució per la generació que ens ha tocat patir-ho.
 Joan BoadaGrup Parlamentari d'IC-V 16 de desembre del 2002 Benvolgut Enric, A Catalunya l'accés a l'habitatge per part dels i les joves del nostre país sha convertit en poc més que una aventura gairebé impossible; més o menys hom té present que el preu de l'habitatge en els últims deu anys a l'anella de Barcelona ha arribat a triplicar-se, o que la Generalitat de Catalunya no és una institució que precisament estigui per la labor, ja que les polítiques d'habitatge s'han caracteritzat per la seva prctica inexistència o per la seva inutilitat, sent polítiques d'aparador, com la seva bossa d'habitatge jove (amb poca oferta i preus abusius), o la irrisòria inversió destinada a tot Catalunya, la majoria concentrada en nuclis urbans on CiU governa. Així doncs, els i les joves es troben, d'una banda, esperant o desitjant que el seu ajuntament s'arrisqui a dotar d'habitatge per a joves el seu municipi; tenint en compte que joventut no és competència d'ells i que cada dia tenen menys recursos; o, d'altra banda, obligats a caure en mans de les immobiliàries del nostre país amb preus impossibles, o algunes amb mètodes de poca confiança. Davant d'aquesta situació no és res estrany que l'edat d'emancipació mitjana a Catalunya estigui a prop dels trenta anys i que a més continuï a l'alta. Fins ara a Catalunya, i fonamentalment des de lesquerra, s'han iniciat els primers projectes que dotaven d'habitatge un sector de la població jove. Aquests projectes s'han centrat en la construcció d'habitatge protegit i habitatge de lloguer. Pensem, doncs, en aquestes dues accions com les més encertades per alleugerir el problema: l'habitatge protegit per dotar d'habitatge definitiu, i el més important, el de lloguer a preus baixos per obrir la porta de l'emancipació a les joves i als joves catalanes i catalans. Cal esmentar que amb l'opció per aquests habitatges també s'ha treballat per altres qüestions, com pot ser posar fre al creixement de preus o a l'especulació de la immobiliària. Dir, com ha fet el president de la Generalitat, que no hi ha demanada de pisos de lloguer per a joves, és una befa a la ciutadania, com tu mateix has pogut comprovar. Estem convençuts que l'única manera de resoldre aquest i d'altres problemes dels ciutadans i les ciutadanes passa per un canvi de Govern en les properes eleccions autonòmiques. En definitiva, des d'ICV considerem que per resoldre aquest greu problema cal fixar-se els següents objectius i ens comprometem al seu acompliment en en un futur govern d'esquerres: 1) Un gran esforç per prioritzar l'habitatge públic de lloguer, amb la creació d'un estoc d'habitatges que pugui influir en el mercat. Considerem que la única solució és variar totalment l'estratègia pública, basada fins ara en l'ajut a la compra i en la producció pública per a vendre i passar, en canvi, a un programa intens de construcció d'habitatge públic de lloguer a llarg termini. Els recursos fiscals (deduccions de la base i de la quota) poden finançar una bona part del programa, consistent en la construcció de 5.000 habitatges anuals amb lloguers basats en el cost de construcció, sense incorporar el cost de sòl (que és públic) i amb una política social complementaria per als sectors que necessiten ajuts econmics per assumir els lloguers. 2) La implantació o adaptació de la fiscalitat local, autonòmica i estatal per gravar l'especulació urbanística que encareix a extrems insuportables la disposició d'habitatge per a la major part de la població. Gràcies per fer-nos arribar les teves consideracions i restem a la teva disposició. Joan Boada i Masoliver, portaveu del grup parlamentari ICV
|