|
Carta 173
De: Carme Ovejero Izquierdo Malgrat que es creu que la malaltia de Parkinson només afecta a la gent gran, a mi me la van detectar als 29 anys ( d'això en fa 25 ). Per qui no conegui la malaltia els hi diré que és crònica, progressiva i invalidant, que actua sense pietat, destruïnt poc a poc el cos i la ment del malalt, fins hi tot pren als parkinsonians els somnis que pensaven fer al llarg de la seva vida. Des de que el Dr. James Parkinson va descobrir aquesta malaltia s'ha investigat poc sobre ella, només els grans laboratoris han dedicat els seus estudis d'investigació a la recerca de medicaments que només serveixen per pal·liar la malaltia, que a curt termini els seus efectes secundaris fan malbè altres parts del cos i la ment. Comptem amb científics prou qualificats que si disposessin de un pressupost més ampli es podrien dedicar de ple a la investigació de la malaltia de Parkinson, i ara que sembla haver aconseguit amb el VI programa Marco, millorar el pressupost, els hi fa falta el més important, permís per continuar investigant amb les cèl·lules mare. Per això els hi demano a tots els partits polítics, que informin de quina és la seva postura respecte a aquest tema i si tenen pensat emprendre alguna acció que permeti continuar investigant sobre les possibilitats que les cèl·lules mare ens brinden
 Dolors Comas d'ArgemirGrup Parlamentari d'IC-V 12 de setembre del 2002 Benvolguda Carme: He rebut el seu missatge demanant l'opinió del nostre partit en relació a la recerca amb cèl·lules mare. Aquesta és una qüestió molt delicada des del punt de vista ètic, com vostè coneix molt bé, que posa en confrontació diverses concepcions al respecte. Des d'ICV entenem que la investigació s'ha de posar al servei del benestar de les persones i que no es pot renunciar a les possibilitats que obren els avenços tecnològics i científics. L'actual govern espanyol no segueix aquest criteri, sinó que ha portat aquest tema cap a qüestions de caire moral, amb una concepció molt conservadora i esbiaixada, que és el que impedeix l'accés a les cèl·lules mare per poder investigar. Nosaltres pensem que aquest accés hi ha de ser, controlat, això sí, des de les instàncies públiques per assegurar que la recerca s'adreci cap a finalitats orientades a la protecció i millora de la salut. Hi ha prou informació en aquests moments com per tenir la certesa que es podria aconseguir avenços molt importants en el tractament de deter minades malalties, regeneració de teixits, etc. Entrant al terreny estricte de l'ètica tot això s'ha de potenciar, amb control, insisteixo, però s'ha de potenciar. Malauradament, en aquests moments resulta molt difícil modificar l'actual estat de coses degut, com deia, a l'existència d'un govern i d'una majoria política que situa per davant de l'ètica la seva pròpia ideologia i concepció de la moralitat. Esperem que en un futur proper pugui haver les condicions per tal que això canviï, i la ciència i la tecnologia puguin tenir un marc més favorable de desenvolupament. I li desitjo que no perdi els ànims en la seva lluita contra aquesta malaltia de Parkinson que l'afecta. Li agraeixo el seu missatge: és una mostra de la seva lluita i també de l'esperança en el que la ciència pot aconseguir. Tant de bo ho entenguin així els responsables polítics que avui tenen el poder de decisió. Rebi una salutació molt cordial
Dolors Comas d'Argemir
|