Benvolgut Xavier,

El tema que planteges en la teva carta és molt complex. D'entrada t'haig de dir que les infrastructures viàries no són bones per elles mateixes. Només ho són si estan al servei del territori i dels ciutadans. De tots, no només d'uns quants. Per exemple, la construcció de l'eix Vic-Olot per Bracons només obeeix als interessos d'uns quants empresaris, de l'Ajuntament d'Olot (PSC-ERC) i de la dèria desarrollista de CiU. Ni el territori (La Garrotxa) ni els seus ciutadans necessiten que la comarca es vegi creuada per una autovia de quatre carrils que trinxarà tota la Vall d'en Bas per connectar amb Besalú i Figueres. D'aquesta manera tindrem un eix viari de caire internacional ( com ha denunciat l'ANG) que servirà per a la circulació de camions des de la resta d'Europa cap al centre de la península via Lleida i Saragossa. Això portarà algun benefici per a la Regió de Girona?, millorarà la qualitat de vida dels ciutadans de la Garrotxa? L'únic que veuran serà el seu territori trinxat per l'autovia, pels polígons industrials que es construiran, per les àrees de serveis i per una augment de les urbanitzacions. Tota aquesta destrucció del paisatge per beneficiar una concepció caduca del progrés.

Si recordes va passar una cosa semblant amb la variant de Girona. Molta gent creiem que la millor solució passava per augmentar un carril per banda a l'autopista i fer lliure de peatge la circumval·lació de Girona.. Doncs no va ser possible i ara tenim una variant insuficient i la vall de Sant Daniel triturada.

Et podria posar molt exemples que il·lustren el que t'he dit anteriorment, no n'hi ha prou en voler construir carreteres que al final també es col·lapsaran. Crec que hem de canviar de mentalitat i anar a l'arrel del problema i preguntar-nos, fins on volem créixer? Quin és el model de desenvolupament que volem per Catalunya i per a les comarques gironines. El que ens han imposat fins ara és un model desarrollista, d'anar ocupant territori sense tenir en compte el paisatge, i les conseqüències a mig termini d'anar consumint i depredant territori.

I sobre els peatges de les autopistes, el greuge amb la resta de l'Estat és brutal. Però tampoc es pot permetre que les concessionàries facin tants diners d'un servei públic. Nosaltres hem plantejat reduir els beneficis de les concessionàries per rebaixar els preus dels diferents trams i eliminar algunes barreres.

En Joan Nogué, geògraf de la Universitat de Girona, explicava l'altra dia a la premsa que a la Costa Brava s'ocupen cada dia tres hectàrees de terreny (com tres camps de futbol del Barça, contant l'espai de les graderies). S'ha ocupat més territori en els últims 20 anys de democràcia i de govern de CiU a Catalunya que en totes les èpoques anteriors. Construcció de camps de golf amb la corresponent pèrdua de terreny, generalment agrícola, i amb una alta despesa d'aigua en una zona que no en sobra. Construcció de ports esportius (cada quatre quilòmetres de la nostra costa n'hi ha un) amb la corresponent ocupació de platja (espai públic). Construcció desmesurada i sense planificació de polígons industrials, que ocupen molt de territori (cada poble, per petit que sigui, té un polígon). Construcció basada en l'especulació de molts habitatges i urbanitzacions, de caire especulatiu, que s'estenen com a taca d'oli per tot el litoral i l'interior del país.

Ens hem de preguntar si volem continuar creixent d'aquesta manera o d'una altra. Això no vol dir que no s'hagin de fer actuacions com les que tu planteges a la carretera de Rupià a Torroella (posar voreres de seguretat ) o la millora de la N-II.

Jo preferiria que aquest país tingués uns governants que fessin una veritable planificació del territori (ara no existeix, el Plans Territorials Parcials no es desenvolupen) des de la concepció del desenvolupament sostenible. Que vol dir que cap actuació que fem avui en el nostre territori no pot hipotecar les condicions de vida de les generacions futures.

Amb això vull dir que s'han de desenvolupar les energies renovables i fer-les més properes als llocs de consum. Ens estalviarem la dependència de les nuclears i de les xarxes de transport d'energia. Això vol dir, també, que hem de potenciar la recollida selectiva de residus i fer veritables polítiques de reciclatge i de reducció. Això vol dir que hem d'estalviar l'aigua i fer polítiques que gestionin la demanda d'aigua i no l'oferta. Ja veus com es capfiquen per obtenir aigua mitjançant transvasaments, mentrestant continuen deixant contaminar i sobreexplotar els nostres aqüífers. Això vol dir que hem de potenciar el transport col·lectiu, sigui viari o ferroviari. Fixa't que tothom parla de desdoblar l'Eix transversal però en canvi no fan cap estudi per proposar-ne un de ferroviari que connecti les terres de Lleida amb les de Girona. Fixa't que volen que l'autopista arribi a Lloret i Tossa, en canvi no potencien un traçat ferroviari entre Blanes i Lloret . Parlen de desdoblar la carretera de Palamós a Girona, de desdoblar la de Vidreres a Llagostera, de desdoblar la N-II. En canvi el Govern ha rebutjat una proposta nostra d'estudiar la construcció d'un tren lleuger que unís Girona amb la Costa Brava. I en relació a la xarxa ferroviària han preferit apostar pel TGV i no per potenciar i millorar les línies convencionals de Barcelona a Portbou i de Barcelona a Puigcerdà (la velocitat mitjana de Ripoll a Puigcerdà és inferior a la de la seva inauguració, ja fa uns quants anys). Tampoc tenim uns seriosa xarxa d'autobusos que comuniquin els nostres pobles, entre ells i amb les ciutats més grans. En definitiva, s'ha destinat al llarg dels anys més d'un 80% dels pressupostos a potenciar el transport privat quan hi ha un 50% de la població que no té carnet de conduir i necessita usar el transport col·lectiu.

Com pots veure hi ha alternatives viables i molt més eficients. Apostar per un desenvolupament més harmònic, més lligat al territori i als seus ciutadans, allò que en diem més sostenible. I això no vol dir que no s'hagin de fer carreteres, però sempre des de la perspectiva d'un model sostenible.

Xavier, segur que s'ha de millorar la xarxa viària d'aquest país, però també fomentar el transport públic per carretera i per ferrocarril i, sobretot, s'ha de saber quin és el nostre model de país. Jo crec que el que ens estan deixant no és sostenible, cal canviar-ho i com més aviat millor.

Cordialment,

Joan Boada
Portaveu del grup d'Iniciativa per Catalunya Verds