De: Tomàs Marquès i Bonet
Per: Grup Parlamentari PSC-CpC, ERC i IC-V
Data: 27 de juny del 2002

Ara que està tant de moda la paraula "cultura" i aprofitant que el dia 21 era el dia de la Música, us voldria fer notar el meu (i el nostre) sentiment d'impotència en veure que molts joves d'aquest país s'estan quedant sense poder estudiar una carrera ja de per si prou sacrificada: LA MÚSICA.

El dia 21 (quina paradoxa), van sortir les notes d'accès a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i el resultat és que més de 200 músics se n'han quedat fora. S'han creat només 150 places.

L'any passat la Generalitat va aconseguir acallar totes les crítiques ja que en ser el primer any s'hi van presentar molt poques persones i totes van trobar-hi plaça. Aquest any però, la situació ha estat l'esperada.

Resulta que des que l'ESMUC es va formar l'any passat, tots els músics que vulguin tenir el titol superior han de passar per aquest centre amb el conseqüent problema de la manca de places que això provoca.

I així es crea l'absurda situació que els músics que no han entrat es queden sense cap alternativa, ja que els conservatoris no poden otorgar el titol superior.

La resposta de l'ESMUC és que s'hi presentin de nou l'any que ve ....... Per tant, com es pot veure , aquí hi ha un buit que ningú soluciona.

En ser una escola pública (i la única que té la capacitat de donar el títol), no hauria de ser el seu objectiu que tots els estudiant de nivell mig, poguessin continuar estudiant fins a treure's el titol superior?

Em sembla totalment lícit intentar fer una escola d'èlit musical però no han d'oblidar molts músics que no tenen les aspiracions (ni les necessitats) de ser solistes destacats de primera fila i només volen ser això, Músics.

A Madrid (per posar un exemple), ja tenen un centre elitista , el Reina Sofia, però per poder suplir l'educació de tots els músics (cracks i no tant cracks), el "Conservatorio Real" continua podent donar el tíol superior, amb moltes més places per oferir que no pas l'ESMUC.

En la meva exposició m'he centrat en el límitat nombre de places (3 de cant (NO arriben ni a un quartet ¡!!), etc...), però em podria allargar en el cost dels estudis, la delicada situació dels professors dels conservatoris , les places de professor a l'ESMUC, els alumnes de pla antic (66), etc...

Els deixo a les seves mans fer una petita investigació i veure que en l'ambit musical hi ha un veritable ambient de fustració i impotència. Gràcies per dedicar-me una petita estona i espero que les meves queixes siguin escoltades (la veritat és que no sé a on més dirigir-me, però els polítics esteu per això no?).

Un cop més Gràcies.

Respostes:

Josep Bargalló Valls
Grup Parlamentari d'ERC
1 de juliol del 2002

Benvolgut Tomàs:

Aquest és un tema que nosaltres ja vàrem presentar al Parlament quan es va presentar la proposta de creació de l'ESMUC. Ja vàrem denunciar les poques places que s'hi oferien i el fet que fos l'únic centre públic de Catalunya d'aquestes característiques -per la migradesa que significava de places, insisteixo, i pel desequilibri territorial que significava en centralitzar tota l'oferta a Barcelona, entre d'altres qüestions, com ara la poca atenció a gèneres musicals com el jazz o d'altres de moderns i contemporanis.
La nostra proposta -ampliació de places i més centres públics arreu del país- va ser derrotada per l'oposició de CiU i PP.
No cal dir que en la formulació futura d'una nova política educativa, l'ensenyament musical superior -i no només superior- ha de tenir una especial atenció i un augment considerable de l'oferta i la seva varietat, tot i que és cert que això no soluciona ara el problema dels que patiu la manca de places. Hi insistirem, però la realitat política al Govern i al Parlament és, de moment, la mateixa que s'hi va oposar dos anys enrera.

Josep Bargalló Valls
Diputat d'ERC