Benvolgut Sr. Martí,

En primer lloc, vull agrair el seu escrit perquè observacions com les seves ens fan adonar que no tot el que s'aprova al Parlament s'aplica amb tot rigor, eficiència i eficàcia als esdeveniments i circumstàncies de la vida quotidiana.
En segon lloc, vull dir-li que sí, que el nostre grup parlamentari no només és creu la Llei de política lingüística sinó que n'és un ferm defensor, i ho hem demostrat abastament.
En relació a la denúncia que fa sobre l'absència del català al "I Saló Intenacional de Fútbol 'Planet Futbol'", li comunico que ens adreçarem al Govern per demanar-li explicacions sobre aquesta situació. En tot cas, quan rebem la resposta del Consell Executiu li farem arribar i prendrem, si s'escau, les mesures oportunes.
Gràcies de nou, i a la seva disposició.

Joan Boada i Masoliver
Portaveu del grup parlamentari ICV

Benvolgut senyor Martí,

El català és la llengua pròpia de Catalunya i un dels elements que la identifiquen com a poble.

A principis del segle XXI, en què la globalització de l'economia, la cultura i l'esport és un fet, convé que Catalunya tingui una presència destacada en el món. Però convé que la tingui tot mantenint la pròpia identitat i mostrant al món la seva realitat cultural i lingüística perquè, al cap i a la fi, les nostres societats només destacaran per la vitalitat creativa i econòmica, per la capacitat d'innovació i per la capacitat de mantenir les arrels col·lectives genuïnes.

En aquest sentit, la FIRA DE BARCELONA és un dels millors exponents de l'economia catalana. Per mitjà de la Fira s'ofereix al món la realitat diversificada de la vitalitat del nostre país en tots els camps. És, per tant, un bon espai perquè Catalunya es mostri al món amb la seva personalitat diferenciada, creativa econòmicament però també culturalment i lingüísticament.

A la pràctica, però, la major part de les fires i salons que tenen la FIRA DE BARCELONA com a espai tenen una imatge corporativa que ignora del tot la llengua catalana. El català també és absent gairebé sempre a la publicitat de cada saló i quan hi és acostuma a tenir una posició secundària o marginal.

Atès que la FIRA DE BARCELONA és una institució pública el pressupost de la qual es nodreix en gran part de les aportacions de la Generalitat i de l'Ajuntament, li és exigible, per aplicació dels articles 9 i 33 de la Llei de política lingüística l'ús del català en la seva documentació interna i les seves comunicacions adreçades a persones residents a l'àmbit lingüístic català i, també, una implicació decidida en el foment de l'ús de la llengua pròpia del país a les activitats socioeconòmiques.

Per tot això, cal que el Comitè executiu de la Fira de Barcelona estableixi com a requisit imprescindible per a la organització d'un saló o una fira en el seu recinte l'ús d'almenys el català, juntament amb les altres llengües que l'entitat organitzadora consideri oportú, en totes les comunicacions externes de la fira o saló i en especial en els opuscles, follets i altre material escrit, així com a la senyalització interna i a les comunicacions megafòniques. Igualment, cal que la FIRA DE BARCELONA empri normalment el català en la publicitat de fires i salons.

En aquest sentit, cal assenyalar que el Govern de la Generalitat realitzarà les gestions necessàries per tal que la FIRA DE BARCELONA compleixi amb el que s'ha esmentat.

Josep micaló i Aliu
Diputat del Grup Parlamentari de CiU