En primer lloc, t'he d'agrair la teva qüestió i, especialment, el teu interès per un tema important i preocupant, com és el de la relació alumnat/professorat i la convivència als centres i les aules.
L'aplicació d'un nou sistema educatiu (la reforma), l'esclat d'un nou sistema de valors socials -i del comportament social de les noves generacions- i la vinguda d'un gruix migratori provinent d'altres continents i altres cultures, que s'han donat a Europa en etapes diferenciades, han aparegut a casa nostra a la vegada, la qual cosa ha creat evidents tensions, difícils de resoldre, especialment per un professorat que no ha estat suficientment format per a totes aquestes noves situacions i per a uns centres que no tenen les suficients dotacions econòmiques i de personal com per fer-hi front, a banda de l'activitat estrictament docent, que també es resenteix.
Aquesta situació és molt preocupant i fets com el que tu ens denuncies Són massa habituals als centres. Hi ha, evidentment, la necessitat de millorar la normativa de drets i deures dels alumnes -fent-la més operativa i més adequada a la realitat dels centres. Hi ha, també, una major implicació de pares i mares en el comportament dels seus fills i filles -i la seva educació. Hi ha, finalment, la major dotació dels centres i, especialment -en el que ens estem referint-, una millora en les condicions laborals del professorat, que cal que se senti amb un major suport de l'administració i amb més i millors eines per a la seva docència a les aules.
No és un tema senzill. Primer, perquè res no serà com abans -ni el sistema ni l'actitud de les noves generacions, tant en els aspectes diguem-ne positius com en els diguem-ne negatius- i, en conseqüència, hem de treballar amb les noves realitats, i les seves tensions. Segon, perquè hem d'adequar l'ensenyament a aquestes noves realitats -i també el que s'ensenya i com s'ensenya. Però, perquè hem d'aconseguir retornar al professorat la seva condició de pal de paller indispensable de l'educació.
Ens hi hem de posar entre tots i hem d'aconseguir-ho. T'aconsello, amb tot, que llegeixis un llibre de Toni Sala que es diu, si no, m'equivoco, "`Crònica d'un professor de secundaria" o un títol molt semblant.
gràcies pel teu interès.

Josep Bargalló Valls
Diputat del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya

Hola Miquel,

En primer lloc et vull agrair que ens hagis fet confiança en plantejar-nos el problema que et preocupa. Potser més estudiants preocupats farien més fàcil la solució.

En segon lloc, jo també comparteixo la teva preocupació. Les raons de l'existència de manca de respecte a les aules són variades. Una és que hem canviat el sistema educatiu, ara fem l'ESO que vol dir que l'ensenyament obligatori és fins els 16 anys. Alguns nois i noies ja fa temps que han decidit que no els interessa estudiar, però com que no poden fer res més, s'han de quedar a classe, s'avorreixen i empipen. La solució seria fer grups més reduïts a l'aula i que aquests nois i noies tinguessin un suport psicopedagògic més important que el que tenen.

Una altra raó és l'educació que reben dels seus pares. Crec que aquest és un aspecte important ja que si a la família es transmeten valors com el respecte, la tolerància, la solidaritat, la compressió, no hi hauria tants problemes a l'aula. Sovint el professorat necessita el suport de la família per ajudar a l'estudiant a superar problemes, neguits.

La tercera raó és que el professorat necessita més formació i més suport de la Conselleria d'Ensenyament. Haurien de tenir més hores per aprendre tècniques pedagògiques i al mateix temps haurien de tenir més recursos (ajuda de la inspecció, més suport a l'hora de prendre decisions disciplinars, més hores de tutoria, etc.)

En definitiva, Miquel, si la Generalitat destinés més diners a l'ensenyament públic, si el professorat tingués més formació i més suport de les famílies, potser aquests problemes no serien tan greus.

Penso que la professora, d'entrada hauria d'haver expulsat el noi de classe, després amb el director o cap d'estudis parlar amb l'estudiant i amb la seva família i si fes falta mesures més greus fins arribar a l'expulsió.

Potser seria interessant que li comentessis això mateix a la professora. Segur que li agradarà rebre el teu suport i, si em permets, et suggereixo que li facis arribar al teu tutor o tutora la teva pregunta i les respostes que rebis per comentar-ho a classe. Pot servir perquè aquest noi maleducat i altres reflexionin sobre el tema.

Una vegada més, gràcies pel teu e-mail i espero que la meva resposta et serveixi per a les teves reflexions.

Una abraçada.

Joan Boada i Masoliver
Portaveu d'IC-V

Palau del Parlament, 9 de gener de 2002

Benvolgut Miguel,

Agraïm els teus comentaris al voltant de l'autoritat del professorat, factor aquest que, juntament amb el del seu major reconeixement social, estem molt interessats a promoure.
Segur que no es poden establir generalitzacions i que la teva experiència concreta no s'ha d'extrapolar a tots els centres docents de Catalunya, però si és veritat que l'autoritat del professor o professora, com també la dels pares i mares, ha patit un retrocés i que aquesta situació ens hauria de fer reflexionar a tots plegats. La qualitat del nostre sistema educatiu i de la formació que reben els alumnes està directament relacionada amb la tasca diària del professorat, i el seu estat d'ànim i el reconeixement explícit que mereix per part de la societat comença, justament, amb el respecte i el tracte a l'aula.

Cordialment,

Flora Sanabra i Villarroya
Diputada de CiU al Parlament de Catalunya

Estic d'acord amb tú respecte els drets de les persones i és exactament igual per l'alumne que pels professors.

En una classe l'autoritat és el/la professor/a i com a adult i professional l'ha d'exercir, sinó cal demanar-li responsabilitats.

No és amb duresa ni amb càstigs únicament que un es guanya l'autoritat, ja que el camí del diàleg i la fermesa en l'aplicació de criteris i normes coneguts prèviament poden ser més útils.

Cordialment,

Assumpta Baig
Diputada del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi