Benvolgut senyor Puig,

Els efectes d'un foc forestal difícilment s'obliden, entre d'altres raons perquè les seves marques duren molt de temps. Un bosc cremat necessita, com a mínim, setanta anys per recuperar l'esplendor perduda.

Malgrat que l'estat de recuperació paisatgística dels nostres boscos és un tema de preocupació per a molt catalans, la realitat és que les qüestions tecnico-científiques que planteja l'estat de recuperació de les zones cremades queda molt centrades en els àmbits forestalistes i universitaris. Això però, no treu que durant els darrers anys la Generalitat de Catalunya ha difós abastament les tasques de recuperació de zones cremades en diferents mitjans de comunicació, cal recordar els programes de Medi Ambient a TV3, o la difusió a traves de diferents publicacions destinades a nenes i joves. Fins i tot les popular plantades que es fan anualment en el dia de l'arbre serveixen per difondre les tasques realitzades.

La recuperació de terrenys cremats però, requereixen d'un seguit de mesures tècniques, estudis que van des de l'àmbit silvícola al sociològic passant per l'econòmic i biològic. Quan un bosc es crema no tan sols es perden arbres, es perd fauna, es perd sòl, es perd fauna i es perd, entre d'altres, potencial econòmic de les persones que hi habiten.

Es per tot això que la Generalitat de Catalunya esmerça molt esforços en les tasques de recuperació de zones cremades que van més enllà de la pròpia repoblació forestal que, per sort, en la immensa majoria del casos es fa de forma natural, sense necessitar de la intervenció de l'home.

Si considerem la complexitat del la gestió forestal, la Generalitat de Catalunya ha impulsat i recolzat diferents iniciatives, la creació del Centre de la Propietat Forestal, l'impuls i suport del CREAF i del centre tecnològic de Solsona, en definitiva, la Generalitat de Catalunya hi ha destinat molts esforços econòmics i tècnics per poder aconseguir models de gestió forestals sostenibles que ens permetin garantir unes masses forestals amb futur.

Durant els darrers vint anys molts han estat els fòrums en que a temàtica s'ha centrat en la recuperació de zones cremades, tant des del punt de vista de recuperació paisatgística com de la lluita contra l'erosió i recuperació faunistica de les zones cremades.

Hom te la sensació que Catalunya, estiu darrera estiu està abocada a un procés de desetització generalitzat, la realitat però, es ben contraria a aquesta sensació. Una sensació lògica per altra banda si pensem amb el llarg procés de recuperació total d'una contrada cremada.

Si comparem els dos darrers Inventaris Forestals disponibles, en un període de 10 anys, la superfície fo-restal arbrada s'ha incrementat en un 20% i també el volum de fusta, que ha passat de 53 milions a 80 milions de m3. A Catalunya, la superfície arbrada ocupa el 43.6 % del territori i la superfície forestal total (arbrada, matollars i pas-tures) n'abasta el 61.4 %.

Això es tradueix en un increment de massa arbrada d'un 2% anual, si considerem que un any extremadament difícil, om va ser el 1998, amb els incendis de la Catalunya central on es varen cremar un total de 20.992 ha (que suposa un 1.08% de la superfície forestal total),encara ens queda un balanç força positiu.

És per això que els esforços de la Generalitat de Catalunya, es centren en la correcta gestió de les masses existents , en la seva conservació i en la potenciació dels usos socials i productius sostenibles.

La Llei forestal de Catalunya atribueix a l'Administració forestal la competència de la restauració hidrologicoforestal, el foment de la reforestació i rege-neració del terrenys forestals, I'establiment de compensacions per als propietaris dels terrenys forestals que col·laborin amb l'Administració forestal en la recupera-ció de la coberta vegetal dels terrenys afectats pel foc, el foment de la planificació e la gestió forestal mitjançant els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i la dotació de mitjans per a la prevenció i extinció del incendis forestals a les ADF.
Si bé és cert que el bosc presenta mecanismes de recuperació després d'un incendi, aquests no són suficients quan la superfície afectada és de les dimen-sions que va patir la Catalunya central els anys 1994 i 1998. És per aquest motiu que cal accelerar aquests mecanismes de recuperació mitjançant I'execució d'ac-tuacions que tenen com a objectiu la conservació i millora dels terrenys forestals independentment de la seva titularitat.
EIs incendis forestals produeixen efectes sobre la zona afectada i sobre el seu entorn geogràfic immediat (directes o indirectes, immediats o a termini més o menys Ilarg), que poden qualificar-se, globalment, com a negatius. El pas del foc extranyament és beneficiós per a la forest, tot i que hi ha certes pràctiques que I'utilitzen sota control (millora de pastures, eliminació de competència pera la massa principal, etc. ). La degradació de I'ecosistema s'estén als seus compo-nents bàsics: vegetació, fauna i sol, i els efectes induïts sobre I'entorn es manifesten, sobretot, en la modificació de les series evolutives vegetals i ani-mals, la modificació dels components del cicle hidrològic, I'alteració de la com-posició del sol i I'alteració del paisatge. Així, i per raó de I'interès general, l'Administració pública forestal ha d'actuar d'ofici, tant en les fases de prevenció i extinció com en les de restauració dels terrenys forestals afectats pel foc.
La Llei forestal catalana ofereix la possibilitat de fomentar la restauració mitjançant línies d'ajuts destinades a facilitar que els propietaris puguin recuperar els seus boscos , així com de la figura de Zona d'Actuació Urgent (ZAU), quan és la pròpia administració qui executa els projectes mitjançant inversió directa. Arran de I'experiència d'aplicació d'aquestes mesures en la restauració dels terrenys forestals, s'ha observat que les actuacions necessàries són de diferent naturalesa i intensitat segons la zona on es produeix I'incendi. És per aquest motiu que els ajuts forestals destinats a la restauració de boscos cremats inclouen els treballs silvícoles destinats a facilitar la regeneració de la vegetació , evitar al màxim I'erosió i millorar el paisatge.
Les inversions directes es realitzen mitjançant la declaració de Zones d'Ac-tuaclo Urgent (ZAU) I els convenis de repoblació de les zones incendiades. Poden ser declarats ZAU els terrenys forestals incendiats per als quals no és previsi-ble una recuperació natural. Els titulars dels terrenys afectats per una declaració de ZAU tenen dues vies possibles per restaurar les seves finques: realitzar les actua-cions directament mitjançant els ajuts establerts pel Departament de Medi Ambient (que en cas de ZAU són del 90%) o establir convenis de ZAU amb el Departament de Medi Ambient per a I' execució de dites actua-cions. En aquest segon cas, és l'Administració qui realitza directament la inversió i executa la reforestació. Aquests convenis són per cinc anys i la declaració de ZAU s'ha de fer per Decret del Consell Executiu. Els convenis de repoblació de zones incendiades tenen una durada mínima de cinc anys i una màxima de cinquanta anys. Enguany la Generalitat de Catalunya ha aprovat l'Ordre per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts a la gestió, forestal sostenible amb un import total de 6.379.503,08 euros.
Per a qualsevol consulta, o be per a poder aprofundir amb el tema motiu de la seva carta, la Generalitat de Catalunya posa a la seva disposició la pàgina web http://www.gencat.es/mediamb/

Josep Rull i Andreu
Diputat del G.P. de CiU