|
Carta 133
De: Marisol Oliva i Segura És el primer cop que utilitzo aquest mitjà, i ja em dispensareu si el tema no s'ho mereix. Sóc infermera, en un centre d'atenció primària, i em preocupen dues coses: la primera, la manca de suplents per a l'estiu, de manera que el personal, i sobretot els nostres companys metges, van molt carregats de feina i guàrdies, amb l'elevat risc que això comporta (ja que , ni per fer una recepta, no és pas un acte innocu, mereix el seu estudi i una atenció al 100%) que "se'ls escapi alguna cosa", és a dir, no fer bé la seva feina (vostès o jo un dia en podem ser víctimes). La segona cosa que em preocupa, i no sé ben bé si depèn de vostès, és el que he llegit a la premsa sobre la "segona opinió", penso que en primer lloc és desmerèixer la tasca dels professionals (en tot cas, si es dubta de la seva feina el que cal és donar-li les eines necessàries, és a dir, temps, material i formació) perquè facin la seva feina dignament. de ben segur que, si estalviéssim en medicaments o en altres coses "supèrflues" ho podríem aconseguir. Els agraeixo molt la seva atenció, i espero la seva resposta.
Dolors Comas d'Argemir i CendraGrup Parlamentari d'IC-V 25 de juliol del 2001 Benvolguda Marisol, Crec que té molta raó en assenyalar que cal assegurar les suplències a l'estiu i, fins i tot, reforçar els centres d'atenció primària ubicats en zones turístiques. En tot cas, perquè nosaltres, com a diputats, puguem incidir en aquesta qüestió, hauríem de conèixer les situacions concretes dels centres d'atenció primària o d'hospitals que es troben afectats per a aquesta qüestió de manca de suplents. A partir d'aquesta inquietud que expressa, estic segura que fonamentada en el coneixement d'alguns casos concrets, farem preguntes al Govern sobre la situació i, amb les respostes a la mà, podrem fer propostes i incidir en modificar aquesta problemàtica. D'altra banda, pel que fa a demanar una "segona opinió", és evident que cal fer el màxim per dotar de recursos materials i humans tot s els centres sanitaris, perquè els usuaris tinguin la percepcií de la qualitat assistencial i no dubtin del diagnòstic. Amb aquesta perspectiva, cal deixar però la possibilitat -pensant des de l'òptica de l'usuari- de buscar alguna opinió contrastada en determinats casos d'incertesa en el diagnòstic. Ens seria de molta utilitat tenir coneixement més concreta de la situació que planteja per tal de iniciar una via parlamentària. Cordialment, Dolors Comas d'Argemir i Cendra, diputada del grup parlamentari IC-V
Ernest BenachGrup Parlamentari d'ERC 27 de juliol del 2001 Benvolguda Marisol,
En primer lloc, gràcies per fer arribar les teves consideracions. T'haig de dir que estic absolutament d'acord amb la teva primera reflexió, i és que realment la sanitat pública necessitaria d'una important injecció econòmica. El greu problema de finançament de la sanitat reverteix posteriorment en aspectes pràctics com els exemples que poses a la teva carta, i que fan que la qualitat de la sanitat pública baixi considerablement, i n'acostuma a rebre les conseqüències, sobre tot, l'atenció primària.
Atentament,
Àngels EstellerGrup Parlamentari Popular 4 de setembre del 2001
En primer lloc, vull expressar-li que el Grup Popular comparteix plenament la seva preocupació respecte l'assistència sanitària dels mesos d'estiu. En aquest sentit, en previsió del trasllat de població que es produeix cap a determinades zones en aquesta època, el Grup Popular va presentar una bateria de preguntes al Govern per tal de saber quines mesures extraordinàries ha pres el Departament de Sanitat de cara a aquest estiu. Un cop rebuda la informació per part de Govern, avaluarem els criteris i les accions portades a terme per tal d'exigir al Govern una millora.
Àngels Esteller
Meritxell Borràs i SoléGrup Parlamentari de CiU 14 de setembre del 2001 Benvolguda senyora Oliva, El Departament de Sanitat i Seguretat Social vetlla per que els recursos sanitaris siguin els adequats a la demanda assistencial de la població. Per aquest motiu, en períodes on es preveu que hi hagi un increment sostingut de la demanda també es reforcen les plantilles dels diferents recursos sanitaris. Així per exemple, en períodes crítics com són l'estiu o les èpoques d'epidèmia de la grip lluny de retallar personal, s'augmenta les plantilles de metges i infermeres en el marc del Programa Integral d'Urgències de Catalunya (PIUC). Respecte al dret a una "segona opinió", cal dir que actualment s'està treballant en l'avantprojecte de llei de reforma de la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya, per tal de poder fer efectiu l'acord de Govern del passat 24 de juliol, on s'aprovava la Carta de drets i deures dels ciutadans, en relació amb la salut i l'atenció sanitària. Cal assenyalar que el dret a una segona opinió està pensat per aquells casos que els pacients vulguin obtenir una informació complementària o alternativa sobre el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques d'especial transcendència individual. Per tant, en cap moment l'entenem com un desmereixement o desconfiança cap a la vàlua professional del personal mèdic, sinó com un dret de l'usuari per complementar el diagnòstic de determinades malalties greus. Així mateix, des del Departament de Sanitat i Seguretat Social s'està treballant per tal d'incrementar el temps que els professionals de l'atenció primària destinen a la visita dels seus pacients. En aquest sentit però, s'ha de tenir en compte que el temps de durada de les visites és un concepte molt relatiu, ja que hi ha diferents tipus de visites (revisions, burocràtiques i de diagnòstic) i fins i tot aquestes també són diferents entre elles depenent de l'edat de la població, del nivell socioeconòmic, de la freqüentació o de la morbiditat. Entre les mesures que s'estan desenvolupant destaquem l'augment de plantilles en aquells indrets on el creixement demogràfic han sigut molt important o la reordenació de tasques dels professionals sanitaris. Cordialment,
Meritxell Borràs i Solé
Carme FiguerasGrup Parlamentari Socialistes-CpC 13 de novembre del 2001 Benvolguda Sra. Oliva; En relació al primer tema que ens planteja, manifestar-li que estem plenament d'acord. Hem plantejat aquesta mancança al Parlament de Catalunya en moltes ocasions i hem denunciat la restricció de pressupostos que l'Institut Català de la Salut va rebent d'any en any i que comporta aquestes disfuncions inadmissibles. La nostra proposta en aquest sentit és la d'actuar fermament en la millora de la qualitat de l'atenció. Els nostre objectius són els d'aconseguir que les visites tinguin una durada de 10 minuts, la reducció de les llistes d'espera, garantint unes esperes màximes de sis mesos (comptant tot el procés: especialistes, proves complementàries, etc), reduir les esperes pel diagnòstic, i d'altres compromisos que el propi Pasqual Maragall va exposar en el recent debat de la moció de censura. Quant a la segona opinió no es planteja en cap cas una menysfiança dels metges. Es tracta primer de reconéixer un dret dels malalts, i després reglamentar amb quines circumstàncies, evidentment especials, es pugui demanar aquesta segona opinió. Cordialment,
Carme Figueras
|