De: David Guàrdia
Per: Grup Parlamentari d'ERC
Data: 14 de maig del 2001

Fa unes setmanes es va obrir la borsa de treball de l’ICS. La borsa de treball del personal no facultatiu i no sanitari es basa en un sistema de puntuació on puntua el temps treballat, coneixement de català, formació reglada i formació no reglada. És l’apartat de formació no reglada que m’ha motivat a posar sobre la taula un seguit de qüestions que van més enllà d’aquest exemple concret. En l’exemple que exposo són puntuables els cursos que s’hagin fet en funció d’un barem que té en compte hores de curs, sempre i quan siguin cursos oficialment reconeguts i relacionats amb la categoria. Deixo de banda que el barem és inexacte (puntua més dos cursos de 12 hores cada un, que un de 120 hores) i em centro en que es valora assistència (sigui activa o passiva) abans que coneixements. És a dir, val més un curs de 30 hores sobre iniciació a l’informàtica que un de 25 sobre bases de dades o fulls de càlcul. Això motiva “fer cursos” com més millor encara que no serveixin de res.

No hi ha, per tant i que jo sàpiga, cap manera per tal d’acreditar coneixements en una àrea i sense perdre dos mesos en l’assistència als famosos cursos (siguin al centre de formació ocupacional de torn o a la mateixa empresa, en aquest cas l’ICS, en cas d’haver-hi treballat algun cop), ni cap diferència quan es tracta de nivells, i temaris, diferents.

D’altra banda, observo amb alegria un quadríptic de la Universitat de Barcelona (exactament del Centre de Formació Permanent UB-Sants) on s’anuncia la possibilitat de realitzar unes proves d’aptitud informàtica on mitjançant la superació de la corresponent prova i després de pagar 4.500 pessetones obtens un certificat atorgat per la Universtat de Barcelona en l’àrea corresponenent (Word, Excel, Internet, Pàgines Web, etc...). Es tracta de formació externa, per tant són proves obertes a tothom.

Crec que això és un exemple del que hauria de funcionar en moltes matèries en el camp de la formació no reglada, tant sigui dut a terme part d’universitats (amb una regulació de la Generalitat) o algun organisme o institut de nova o vella creació de la Generalitat. Caldria, sens dubte, promoure’n la valoració en les empreses del país, començant per l’administració pública. També, el més fàcil seria que els Centres de Formació Ocupacional se n’encarreguessin o que almenys oferissin alguna possibilitat d’equivalència respecte els seus cursos mitjançant un prova escrita o pràctica.

Molt sovint, hi ha moltes àrees de coneixement, sigui més teòric o més pràctic i sobretot en nivells bàsics d’àrees tan diferents com l’administratiu, l’informàtica, idiomes o la salut pública on l’ensenyament es deixa en mans de la iniciativa privada que expedeixen cursets i diplomes inútils en "escoles" i "aules" que apareixen com bolets.

Que quedi clar, que en cap cas vull escurçar distàncies amb amb la formació reglada que ha de ser la que ha d’acreditar oficialment uns coneixements superios i l’extens treball realitzat en cada àrea.

Com veieu la regulació d’aquesta acreditació de coneixements? Com veieu la potenciació de fòrmules com les de la UB i la seva acreditació en els organismes públics? Com veieu la equivalència de cursos de formació ocupacional mitjançant una prova? I, com ho veieu, ara ja en general, per tal de millorar el rigor i l’objectivitat en l’accés a la funció pública (i, pq no, en el sector privat)?? Hi ha alguna feta en el que exposo? O, en cas contrari, com veieu possible posar-hi fil a l’agulla?

David