|
Carta 116
De: Diego López Martínez Benvolguts/des diputats/des: El vostre partit és l'únic d'àmbit nacional amb representació parlamentària (a les Corts de l'Estat espanyol i al Parlament del Principat, i crec que també al Parlament comunitari). No obstant, crec que aquest fet no el difoneu el que seria convenient. Així, en el llenguatge d'alguns dirigents sovint es cau en la polisèmia del nom Catalunya, de vegades emprant-lo en el sentit nacional, i d'altres en el sentit restringit (el mateix que, gens casualment, l'usen els espanyolistes i els regionalistes principatins). Quina és la posició oficial del Grup Parlamentari davant la "qüestió de noms"? Potser subconscientment considereu que hi ha una Catalunya que és més Catalunya que les altres?
 Josep BargallóGrup Parlamentari d'ERC 18 d'abril del 2001 Certament, aquesta polisòmia que has detectat és una realitat: en part, perquè sovint la vida institucional ens limita a una part del nostre país i, en la vorÓgine de l'actualitat, alguns de nosaltres ens podem endur pel llenguatge majoritari, però, principalment, perquè la pluralitat de procedències de la militància d'ERC -i, en conseqüència, dels qui parlem públicament en nom d'ERC- reflexa també la pluralitat contemporània del nacionalisme català a l'hora de donar nom al país, és a dir, des de Països Catalans, per als més fusterians, fins a "senzillament Catalunya", per las més "gui´stes", tot i que la posició oficial del partit és de nomenar la totalitat del nostre territori nacional com a Països Catalans. De fet, aquesta és l'única denominació que apareix en els nostres textos oficials. T'agraïm la comunicació, perquè sempre és positiu que, des de fora, se'ns facin patents qüestions d'aquest tipus que serveixen per ajudar-nos a millorar en la nostra presència davant els ciutadans i ciutadanes.
Josep Bargalló
|