M´agrada saber si E.R.C.prioritza l´esquerra social a la independència de la nació catalana i la resta dels Països Catalans, o bé, renuncia a llur dret nacional. Em pot aclarir si vostès donen preferència a l´esquerra social, i després al fet nacional, o el fet nacional independentista queda eliminat.
Moltes gràcies.

Respostes:

Sr. Ignasi Ferrer

La tradició del catalanisme polític és una tradició que, tot i l'intent monopolitzador del pujolisme i els seus mitjans d'expressió els darrers anys, té un abast molt divers. D'entre aquesta diversitat, hi ha una clara i diàfana posició de llarga trajectòria que uneix de manera indissoluble el progrés social amb el progrés nacional, que uneix el catalanisme combatiu amb l'esquerra no marxista. Aquesta és la trajectòria de la qual, majoritàriament, ERC veu i és la que fonamenta el seu posicionament actual: progrés nacional i progrés social són dues cares indissociables d'una mateixa moneda. Catalunya ha avançat, clarament, com a nació quan ha estat governada des de posicions progressistes. Catalunya ha avançat socialment, com a col·lectivitat, quan ha estat governada des de posicions nacionals no claudicants ni pactistes amb l'espanyolisme. De fet, la dreta, sigui "nacionalista", sigui regionalista, sigui directament espanyolista, acaba sempre unida i pactant perquè té uns interessos econòmics particulars superiors als seus interessos nacionals. ERC, en conseqüència, no pot prioritzar una cosa damunt l'altra, perquè establir-hi prioritats acaba essent la millor manera d'aigualir qualsevol de les posicions. En aquest sentit, els Presidents Macià i Companys van ser un bon exemple d'aquesta ineludible associació de catalanisme i Progrés -i de la dificultat de compatibilitat amb els nacionals no progressistes o amb els progressistes no nacionals. Els moviments d'alliberament nacional, almenys en els temps moderns, són també moviments de reivindicació social. I aquesta és l'aposta d'ERC, difícil, perquè les coses no són fàcils. Però si apostéssim per les coses fàcils seria millor que féssim cap a CiU o al PSC, és a dir, en alguna de les dues cares de la via continuadora del sistema, del manteniment de les coses tal com són i estan ara, en la via de l'autonomisme més o menys millorat, més o menys ben gestionat. Però aquesta és una via sense sortida, sense final. I el nostre país i la seva gent es mereixen unes perspectives de futur tan agosarades, tan lliures i tan justes com la de la resta dels pobles d'Europa. I de manera directa, singular i sense acomplexaments. I sense passar per Madrid ni pels interessos econòmics de les classes dominants.

Josep Bargalló
Portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'ERC