|
Carta 104
De: Pep Gómez La Llei de Política Lingüística aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1998 regula en l'article 26 la presència de la llengua catalana en mitjans de radiodifusió i televisió de concessió, establint quotes per a la programació pròpia. En el cas de la televisió, amb la progressiva arribada de la fibra òptica, ens estem adonant que la presència del català és inexistent en els canals distribuïts per cable. Fa unes setmanes em vaig subscriure als serveis de televisió de Menta, i constato que dels 40 canals que ara rebo a casa, només són en català TV3 i Canal33 (o sigui, els de sempre). Únicament i anecdòtica, al canal general de Menta (on s'explica la programació) el presentador parla en català per introduir "trailers" dels diferents canals. Pregunto: és aquesta situació la que acabarà consolidant-se? En cas afirmatiu, això farà que el panorama televisiu a Catalunya acabi assemblant-se al del cinema, amb la qual cosa no només haurem fracassat en la normalització de la llengua en el cinema, sinó que haurem patit una important regressió en l'àmbit televisiu. Voldria saber també per què la Llei de política lingüística es va limitar a regular la presència del català en la producció pròpia, quan tothom sap que a la televisió per cable els canals temàtics són els reis, i que es nodreixen de programes aliens. Em preocupa la presència de la nostra llengua al món de l'audiovisual, on és tan fàcil deixar-se endur per consideracions de mercat. Els francesos d'això en saben molt, i potser valdria la pena prendre nota de les seves iniciatives per defensar el futur de la llengua francesa en l'escenari internacional (no vull entrar aquí en la polèmica sobre el tractament de les llengües perifèriques a França). Finalment, voldria encoratjar els grups parlamentaris que van votar la Llei de política lingüística favorablement a fer una reflexió sobre el grau d'aplicació dels preceptes que inclou, i una valoració sobre l'aportació que ha tingut a la normalització del català. Em fa molt l'efecte que, més enllà d'alguns convenis signats en el seu moment amb algunes empreses (convenis més simbòlics i propagandístics que altra cosa, atenent a la política lingüística d'algunes de les empreses signants), poca cosa s'ha aconseguit amb aquesta Llei. Suggereixo que es promogui un debat social ampli sobre el futur del català, liderat des del Parlament, i que posi sobre la taula la realitat de la nostra llengua i les aspiracions de la societat catalana. Les iniciatives en aquest camp solen quedar confinades al món dels lingüistes i normalitzadors (agents essencials, d'altra banda), i això ha impedit generalitzar la reflexió social sobre un tema tan important per al nostre país.
Josep Bargalló VallsGrup Parlamentari d'ERC 1 de març del 2001 Benvolgut senyor: Coincidim plenament en la seva anàlisi i la seva diagnosi sobre la situació de l'ús de la llengua catalana en el món audiovisual i en els mitjans televisius, més enllà dels de titularitat de la Generalitat. Certament, és una constatació paral·lela a la de l'ús social de la llengua en l'àmbit mercantil i empresarial, amb els daltibaixos corresponents. Com recordarà, el nostre Grup Parlamentari no va votar favorablement a la Llei de Política Lingüística -tot i que sí que ho va fer a articles concrets- perquè considerava, precisament, que la seva formulació no era útil ni suficient per assolir la plena normalització de la llengua catalana, o el que és el mateix, que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que ho vulguin puguin viure plenament en català al país que té aquesta llengua com a pròpia. La nostra preocupoació va en augment, si és possible, ja que també van en augment les denúncies i queixes que anem rebent -a banda de la nostra pròpia percepció- sobre la pèrdua de posició del català o, simplement, la seva nul·la presència en tot el que fa referència a les noves tecnologies, des de l'audiovisual digital o per cables fins a la telemàtica. després de mesos d'incidir en la línia de pressionar sobre el compliment de la Llei -que ni tan sols s'assoleix- ens estem plantejant seriosament la formulació directa d'una reforma -útil i necessària- de la Llei. Cordialment,
Josep Bargalló Valls
Josep Ma. CarbonellGrup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 31 de maig del 2001 Benvolgut; Disculpi en primer lloc el retard amb el que li responc. He volgut conéixer, a través d'una sèrie de preguntes parlamentàries, el desplegament de la Llei de Política Lingüística. D'altra banda, he demanat al CAC, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que m'informés sobre el compliment de la Llei del Cable. A l'espera de rebre les respostes, comparteixo amb vostè que l'aplicació i el desplegament de la Llei s'ha trobat amb moltes dificultats. Molt probablement, la més important, la dificultat que suposa una majoria parlamentària que dóna el suport al Govern del Sr. Pujol, el PP i CiU, no té cap interès en desplgar-la. És un altre exemple del pes que té el PP en l'actuació del govern de CiU. Molt cordialment,
Josep Ma. Carbonell
|