|
Carta 10
De: Narcís Llauger i Dalmau
Tan greu és voler tenir la llibertat de triar una versió catalana? Si tots els parlaments fomenten la seva llengua amb mesures similars i de molt menor intensitat, perquè nosaltres no ho podem fer? Per què no utilitzeu tots els vostres recursos per ajudar a tothom a visionar les pel.lícules doblades en la nostra llengua? És que no sentiu capaços de fer-ho? És massa difícil per a vosaltres? Amb actituds "anti", ni amb l'antipujolisme a tota costa, no es defineix un espai propi. Donant cova fàcil als possibles votants en comptes d'oferir-los objectius nobles i de progrés l'esquerra tradicional no aconseguirà sortir del pou on es troba. Encara confio que sapigueu trobar el veritable camí, lluny de la demagògia i el cultiu fàcil del victimisme.
 Antoni Dalmau i RibaltaGrup Socialista al Parlament 17 de febrer de 1999 Barcelona, 17 de febrer de 1999
Sr. Narcís Llauger i Dalmau Benvolgut: Ja fa una colla de mesos, vau enviar un missatge a en Joaquim Nadal i Josep M. Sala per mitjà de la Democràcia.web. Encara que ja hagi transcorregut tant de temps, crec tanmateix que bé mereixeu una resposta, ara que la meva incorporació al correu electrònic em permet de posar al dia la correspondència pendent. En síntesi, i entre d'altres crítiques d'un mateix to, la vosta carta considerava que els socialistes jugàvem amb la llengua catalana i que ens movíem només per un interès partidista. Vist això, es fa difícil replicar a una opinió personal tan pronunciada, que ja sembla portar implícita una sentència irrevocable. Tanmateix, us voldria fer veure el nostre punt de vista: ben al contrari del que dèieu, penso sincerament que el paper dels socialistes ha estat determinant per tal d'evitar que un error estratègic del govern obrís una fractura irreversible en la societat catalana, una societat que, tant si ens agrada com si no, és lingüísticament diversa. Les nostres propostes en la redacció de la Llei de Política Lingüística van anar en la direcció de garantir un respecte escrupulós als drets individuals de tots els ciutadans i un avenç gradual en un procés de normalització que requerirà un cert temps i que no pot descansar sobre una política de sancions, sinó sobre una política d'atracció i de simpatia, d'autèntica cohesió social del nostre poble. Ja sé que serà difícil que us pugui convèncer. Però voldria que sabéssiu que les actituds polítiques que hem defensat són, al nostre entendre, les més benèfiques i eficaces per al conjunt del poble de Catalunya. Penso sincerament que reduir un problema complex com el que ens ocupa a una qüestió de bons i de dolents no ens ajudarà gaire a fer avançar les coses en la via necessària de la nostra construcció nacional. Amb tota cordialitat,
Antoni Dalmau i Ribalta
|